L’ÚLTIMA NÚVIA DE SETEMBRE
*
29-4-14
*
Avui, a la
consulta del metge hi havia tres dones que jo no coneixia: tia, neboda i filla
de la neboda. Quan m’han vist entrar m’han reconegut de seguida i la dona més
gran m’ha presentat la neboda exclamant: “¡Aquesta és l’última núvia de
setembre. Fa 25 anys!” Sorpresa súbita. Un record romàntic em salta a la cara
de sobte fet figura real.
L’últim dia de setembre, ara ha fet
25 anys, ja vespre passejàvem amb Vicenç pel Pla de la Catedral, ho recordo bé.
Hi havia una flor a terra i em vaig pensar que era d’un ram de núvia. “L’última
núvia de setembre”, vaig dir entre les gàrgoles, la columnata i el blau fosc de
la nit, mentre desava la flor. I de seguida en va sortir un article, publicat
en una revista.
Tia i neboda el van veure i retallar
i, m’han dit, com que em sabien el nom, van estar molt contentes i sempre l’han
guardat. No ens coneixíem. Avui, a la sala d’espera, he conegut l’última núvia
de setembre de fa tants anys. “I aquesta noia que ens acompanya és la filla
d’aquella núvia, i ara té 25 anys”.
*
Collage d’OX
Que romàntic... i com li va anar a l'última núvia de setembre?
ResponEliminael mon es un mocador...
ResponEliminaÉs una història de reconeixent i gratitud. Per molts anys a totes plegades.
ResponEliminaOlga, potser demà mateix al Pla de la Catedral apareixerà una flor. La de l'última núvia de l'abril.
Fita
Després diran que no hi ha miracles... i, doncs, aquesta avinentesa què és? Diga-li miracle, epifania, moment de goig intens.
ResponEliminaLa vida té sorpreses boniques! És com un petit regal de Sant Jordi retardat, un miracle amb flros pel mig :)
ResponEliminaSorpresa agradable. Si voleu dir-li miracle, li ho dieu. Segur que et va fer goig.
ResponEliminaQue bé que ens ho hagis explicat, una anècdota convertida en una història ben bonica.
ResponElimina"Hi ha miracles, petitíssims miracles,
ResponEliminaque deambulen al nostre costat sense captar-los".
Quina història més bonica...La vida és plena de casualitats!
ResponEliminaBon vespre, Olga.
Quina història més maca... Fan il.lusió aquestes troballes, aquesta màgia que a vegades té la vida.
ResponEliminaHi ha reconeixements que triguen en arribar, però de ben segur que n'hi ha molts altres que no es manifesten par falta d'oportunitats.
ResponEliminaLes coincidències fan poesia.
ResponEliminaQuina història més bonica!
ResponEliminaLes sincronicitats, les coincidències i les transcendències... en una paraula, la màgia.
Jacqueline