DIA GROC

DIA GROC
*
25-4-14
*
             Acabo de llegir el diari.
El deixo a un costadet.
Miro de cara a la paret:
¡ai, deumeuet!
¿què hi faig, aquí asseguda?
A la verge de fusta li ha caigut una cama,
verge per vestir, que porta mantellina i vano.
La cameta és a terra i penso en “La cucaracha...”
però aquesta figura mai no havia caminat,
ni s’ha pintat, i encara porta al peu, a llapis,
la sandàlia dibuixada que li va fer el decorador.
Inacabada, com jo, com la simfonia de Schubert,
com tantes coses que la mort no ens deixarà acabar,
curts de vida com som, i sense peu.
*

 Dibuix i poema OX.

12 comentaris:

  1. Maria Dolors Giral25 d’abril del 2014, a les 10:59

    Tots els curts fossin com tú !

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt25 d’abril del 2014, a les 11:46

    En aquest poema, reconstrucció d'un sentiment de l'ànima. Literatura en estat pur.

    ResponElimina
  3. xavier pujol25 d’abril del 2014, a les 12:05

    Costadet, deumeuet, paret...
    Xiulet. Suposo que el vas sentir a les orelles quan la Marta Sempere et va anomenar ahir al vespre, a l'Hospitalet de Llobregat, en la presentació de "Fils de Vidre".

    ResponElimina
  4. Josep Gironès Descarrega25 d’abril del 2014, a les 12:51

    Més importa tot allò que s'ha pogut acabar que el que resta pendent.

    ResponElimina
  5. Sílvia 25 d’abril del 2014, a les 12:58

    M'agrada molt... Som éssers inacabats i imperfectes, aquesta és la nostra gran perfecció! De petita no m'agradava gens la cançó de "La cucaracha", no entenia perquè no podia caminar si només li faltava una poteta al darrere.

    ResponElimina
  6. Camil.la Pérez Salvà25 d’abril del 2014, a les 13:03

    Llarga vida Olga inacabada, com diu la Maria Dolors, tots els curts fossin com tú!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals25 d’abril del 2014, a les 13:29

    Jo de jove em volia menjar el món, i de gran continuo volent menjar-me'l. No sé què hi fem aquí, sinó. I a mi també em manca un peu!

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca25 d’abril del 2014, a les 13:43

    1. Cançó sàdica, era?
    2. Un dia, però, caminaran tots.
    3. Tots junts.
    4. Ajuda.

    ResponElimina
  9. fanal blau25 d’abril del 2014, a les 15:35

    Molts ànims, estimada Olga!
    Una abraçada.
    T'escric.

    ResponElimina
  10. M. Roser25 d’abril del 2014, a les 20:13

    Ara que encara hi som acabem totes les coses que poguem...No hi ha ningú perfecte.
    Bon cap de setmana, Olga.

    ResponElimina
  11. Pilar26 d’abril del 2014, a les 13:36

    Com t'entenc, Olga. Quan ens fallen les cames de cos, però, tenim la sort de conservar les de l'ànima.

    ResponElimina
  12. Relatus26 d’abril del 2014, a les 17:42

    Suposo que sempre ens quedaran coses per acabar, però això es viure, no?

    ResponElimina