SOTA ELS NÚVOLS


SOTA ELS NÚVOLS
*
4-3-14
*
Als núvols no s’hi por estar per molta frase feta que ho digui. El núvol és vapor humit i desagradable i ens hi trobem quan hi ha boira espessa perquè el núvol baixa a tocar de pell.
“Els núvols d’aquell dia van acollir la teva arribada quan tot el món era nostre. Teulada d’un espai en el que vam ser feliços. Estrany en la distància, el sentiment de felicitat hi persisteix sense esvair-se, com els camps silvestres contenen l’olor intensa de la farigola i de la ginesta. Perdura i em ve a trobar quan miro la fotografia.”
O bé:
“S’costava tempesta i vam encendre foc. La pluja des de les teules. Els arbres diluïts. El vent contra parets que contenien pa torrat a la llar i un edredó tebi per tot refugi.”
*

Fotografies de Miquel Vinya.

13 comentaris:

  1. La segona versió la veig! i noto el sabor de la torrada, hmmm!

    ResponElimina
  2. Doncs aquesta tempesta que s'acosta se'ns farà ben plàcida.

    ResponElimina
  3. M’agrada la tempesta, m’entusiasma la llar de foc, però també m’agrada la frase de la primera opció “Teulada d’un espai en el que vam ser feliços.”

    ResponElimina
  4. Has trobat paraules molt adients per compartir amb la nuvolada que s'acosta. Ens hi refugiem.

    Fita

    ResponElimina
  5. Olga, m'agraden les dues versions de sota els núvols...La primera més bucòlica i romàntica, la segona, entranyable i casolana.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Aquesta segona versió fa venir ganes de ser-hi... la tempesta, el soroll de la pluja a les teules, la llar de foc, el pa torrat i finalment l'edredó...mmmmmm que bé!

    ResponElimina
  7. Avui no sé què dir, tinc el cervell emboirat.

    ResponElimina
  8. "Teulada d’un espai en el que vam ser feliços", més líric no pot ser.

    ResponElimina
  9. Em sembla que una mica a la intempèrie sempre hi som, els humans.
    Sota els núvols o sota teulada.

    ResponElimina
  10. A veure si sota núvols o en ells podem també trobar-nos d'una vegada i baixar del núvol.

    ResponElimina
  11. Els núvols faran si o no trencar la quietud des camps silvestres.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Que bonica la imatge dels arbres diluïts, m'agrada.

    ResponElimina
  13. Olga, m'havia espantat. Em pensava que amb l'apreciació del principi, bandejaves la poesia que anava a continuació. Hauria estat una llàstima tan bonica que és! Jo els núvols els trobo molt inspiradors. En tinc un relat al blog on tu em vas comentar i els faig sortir molts cops quan escric.

    ResponElimina