DESAIRES
*
20-3-14
*
Els blogs solen tenir uns requadres on consten els amics que han fet
l’esforç de donar la seva cara com a seguidors dels escrits. A tots els que
s’han apuntat els he donat sempre les gràcies a un correu que no sé si reben,
però que és el que consta al costat del seu títol.
Passa un cert temps, i quan pitjo el retratet per visitar segons quins
blogs “amics” em surten els avisos següents: PERMÍS DENEGAT – SEMBLA QUE NO
T’HAN CONVIDAT A LLEGIR AQUEST BLOG – AQUEST BLOG NOMÉS ESTÀ OBERT A LECTORS
CONVIDATS – DEMANEU UNA INVITACIÓ. Així, categòrics, altius. Primer, ells s’han
posat voluntàriament al meu blog. No he demanat cap permís i ja me’l deneguen
per endavant. No sóc convidat benvingut. Per descomptat que amb aquesta actitud
no demanaré cap invitació. Maleducats.
En un altre ordre de coses, si alguna vegada m’he avingut a respondre
certes enquestes telefòniques que em semblava que ajudarien, pel tema que em
demanaven, m’han engegat immediatament per edat. I si no a la primera, al final
de les preguntes. Fins i tot una dona em va dir: “Ai, per la veu em semblava
més jove”.
Vaja, que avui la primavera arriba alterada.
*
També m'hi he trobat. I ho vaig trobar estrany perquè era d'una persona que s'havia fet seguidora meva. No ho entenc gaire, però ja s'ho faran i s'ho desfaran entre els convidats!
ResponEliminaJo també ho he viscut, Olga, és el pa nostre de cada blog (no pas de tots, evidentment)... i també m'han fotut fora de l'enquesta un cop han sabut la meva edat. Quina ràbia!... Una abraçada primaveral!
ResponEliminaA mi m'ha passat amb un blog sempre (algú que és seguidor meu, justament), i amb un altre a temporades, amb la resta de blogs no m'ha passat mai. Jo tinc un blog d'aquests que no està obert al públic perquè és on faig les provatures que després esdevenen entrades al meu blog (Novesflors), obert a tothom. Pense que pot ser que altres persones facen això, que tinguen un blog diguem-ne privatiu d'elles. I si no és així, si és un blog només per a convidats, doncs evidentment ho deixe córrer, no crec que t'hages de fer mala sang, si la gent visita el teu blog és perquè val la pena com escrius, i has d'estar ben pagada.
ResponEliminaA mi també m'ha passat alguna vegada això que dius que s'ha de demanar permís per entrar en algun blog i aleshores els esborro dels que són amics...
ResponEliminaAixò de les enquestes, de vegades abans de començar pregunto per quina edat s'interessen, i així ja no hi perdo temps.
I procura que la primavera no t'alteri , que tot just comença...
Petonets, Olga
Més d'una vegada han trucat la porta de casa. Volen fer una enquesta, i abans de començar ja pregunten determinada franja d'edat.
ResponEliminaQue és que no es pot opinar a partir de certa edat?
Fita
a mi no em deixa fer el procés, quan demano fer-me amiga, em diu que ho provi més tard
ResponEliminaper concepte, no entenc els blocs privats o la denegació de permís
(veient com he publicat el comentari anterior, pot ser que en la meva petició d'amistat estigui fent alguna cosa que, sense voler, no sigui la correcta)
ResponEliminaJo no entenc quan algú se'm fa seguidor i després no puc trobar-lo. Millor no patir-hi gaire. Hi ha seguidors que no els veus mai més!
ResponEliminaQuedo estupefacta, jo em pensava que per internet corrien uns altres aires!
ResponEliminaAmb tot, a vegades pitxes una tecla i vés a saber què has fet i quines conseqüències tindrà...
A mi també m'ha passat algun cop, però, m'ho deixo córrer ... mentre els mal educats siguin ells, jo no m'he de preocupar...
ResponEliminaPel que fa a les enquestes, això és un qüestió de com defineixen les mostres de població... i quines edats hi inclouen, no cal amoïnar-s'hi tampoc.