BLOG 10
*
LA MIRADA (1)
*
16-2-14
*
Blau i rosa.
Vellut i seda. En un jardí fastuós amb columnates, glorieta i exquisida
companyia, un jove toca el piano. Potser, en aquesta hora de vespre, canta la
merla en el seu variat llenguatge. No farà nosa al pianista, sinó eco. Hi ha
dues mirades que es troben i no els caldria música, però és la música el que
els uneix i els parla.
Pintar el rosa és un goig per a
l’artista. Seda en aquest cas perquè és una escena galant, romàntica abans del
romanticisme, però aquest corrent l’entén tothom passin els anys que passin i
encara que alguns s’entestin a enterrar-lo.
Aquí és seda, però en el cas
d’Andrew Wyeth, en el seu “Christine’s World”, del 1948, era cotó rosa pàl·lid. Wyeth ens
explica, en la seva celebrada interpretació, avui al MOMA, que va sentir una
emoció intensa en posar el rosa enmig del seu paisatge. Christine i el seu món
limitat però el camp immens i una taca rosa.
El tapís que conté la mirada entre
els dos joves el va pintar Antonio Ramos el 1922. En aquella època van ser moda
els tapissos pintats. Aquest va ser un encàrrec dels meus avis al pintor
valencià. Volien que el jove representés el meu pare, llavors un avantatjat
estudiant de piano, fill únic, educat al Lycée du Parc, a Lyon. L’escena la
tenim a l’entrada de casa i sota hi ha l’arca de núvia on poso el meu pessebre.
Com que el rebedor no té llum natural, l’obra no ha perdut color, i quan entro
em sembla que encara sento el frec de la seda rosa al moment que la noia és a
punt de seure. El piano, si jo no el toco fa silenci: cap esperit m’interpreta
les cançons estimades.
*
Olga, no l'hauríem d'oblidar, el romanticisme (ni artísticament ni vital)
ResponEliminaSegur que, encara que no els vegis, quan toques el piano, les mirades d'ambdós joves s'il·luminen!
El trobo molt bonic aquest tapís de tons suaus, amb aquest rosa ue destaca...
ResponEliminaAmb aqustes mirades que es parlen sense paraules, només amb la música!
Per cert, les merles ja fa dies que canten...
Bona nit, Olga.
Llegint-te em sembla escoltar la música de piano de Liszt, Schumann, Chopin...
ResponEliminaCada matí, en anar a treballar, també escolto el cant d'una merla.
Igual que el classicisme no morirà mai (ni el rock and roll, tampoc) el romanticisme, en forma de pintura, música o literatura, penso que conviurà sempre amb el que cada època ens porti.
Fita
Esperem el post "La Mirada" (2)
El romanticisme devia néixer ja amb la invenció del "fins'amor" trobadoresc, o abans, amb l'amor platònic...
ResponEliminaA casa teva cada peça té la seva pròpia història i entre totes relliguen la de la família.
ResponEliminaJo, de moment, només sé entendre el racionalisme com el romanticisme de la raó. Ells, els racionalistes, hi van aprofundir.
ResponElimina