DIES AMABLES

DIES AMABLES

*

21-2-14

*

Quan la realitat és tan agressiva com la que vivim ja fa un temps llarg, i quan s’anuncia encara més dura, m’agrada evocar alguns dels moments amables i senzills que he viscut i que ara recordo com a privilegi.

A més dels cursos de piano, aquests l’espinada vertebral en la meva formació, estudiava pintura en un taller i també costura en un altre taller, no gaire allunyats l’un de l’altre. El professor de pintura, Antoni, ens feia sortir a pintar ‘del natural’, que se’n deia. Recordo en concret un petit llenç on s’hi veia una caseta blanca a prop del mar, sobre les roques, amb una finestra amb geranis: m’hi imaginava la vida senzilla i amable i potser pecava d’ingènua.

A costura cantàvem vora el celobert mentre cosíem delicadeses ‘de blanc’, o sigui camises fines, roba de llit, nuviatges. La professora Rosa ens ensenyava cançons tradicionals catalanes. Rèiem i especulàvem sobre quina camisa devia portar la princesa Grace, que llavors es casava amb Rainer de Mónaco. La fornereta del Serrallo ens parlava d’en Ricardet llumaire*, el fill de la Teclona, i del mariuner de Civitavecchia, i els vaig escriure en el primer libre de poemes, que va guanyar la Flor Natural a Lausana.

A Rubí, els llargs estius, també pintava i tocava el piano, i m’enviaven a un taller de modistes, que m’ensenyaven a fer malla, la qüestió era que m’entretingués d’una o altra manera; les noies cosien els seus vestits d’estiu i de festa major, preciosos, que era costum anar de llarg a migdia pel carrer principal lluint el resultat de la costura. Les preparacions eren alegres i em sentia bé entre les noies més grans.

La vida senzilla, la finestra i les noies, la costura, la pintura i la música. Tanta vida, tants records amables, són carícies evocades per amortir les ferides i l’amargor de la política dels nostres dies. Tota.

*****

*Llumaires: els pescadors que porten barques sardineres amb llum. “La barqueta sardinera/porta la llum al darrera (...)”, de “Marina/Cavall de mar”, d’OX.

*