FARIZADA I LA INDEPENDÈNCIA

FARIZADA I LA INDEPENDÈNCIA
*
18-12-13
*
Farizada, la del somriure de rosa, és una princesa persa protagonista d’un dels contes de Les Mil i Una Nits. Farizada, busqueu-la, és l’exemple i model de la dona forta, generosa i alhora compassiva. Model adaptable a tots els temps i situacions.
Farizada, en un conte de camí, va a buscar les tres coses que curaran el rei, el seu pare. Altres cavallers poderosos hi ha anat abans, i per la seva supèrbia han quedat convertits en roques de basalt, negres i dures, provocatives i amenaçadores: volen fer desistir Farizada i aniquilar-la. Però ella és valenta. Sola, fa el camí cap a la salvació del pare, ignorant el mal que li pronostiquen.
Farizada, catalana, va camí de la independència que farà del seu un país lliure. L’amenacen per totes bandes amb les més negres provocacions. Poderosos cavallers que són monstres de malícia i perversió. Però ella avança, sola i amb les mans a les orelles, amb temor, però amb determinació. Troba un final feliç i encara és generosa per arruixar amb l’aigua d’or el basalt i tornar la vida als mals cavallers.
Una dona. Una dona, en el conte, sola. Ben diferent d’Ulisses, que va necessitar taps de cera i que els seus mariners el lliguessin al pal major per no cedir al cant de les sirenes... Aquí de dones decidides en tenim, valentes contra les negres amenaces de banda i banda de camí. Farizada ha de trobar la solució, per més que bordin.
*

Il·lustració de J. Segrelles per a Les Mil i Una Nits.

11 comentaris:

  1. Teresa Costa-Gramunt18 de desembre del 2013, a les 17:54

    Segurament és el que no saben a 'Madrid': que a Catalunya hi ha unes quantes dones fortes, i aquestes no escolten cants de sirenes, perquè en coneixen les arts que elles no practiquen, però les coneixen...
    Abraçades

    ResponElimina
  2. Joan Josep Tamburini18 de desembre del 2013, a les 22:22

    Esperem que sigui així. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  3. M. Roser19 de desembre del 2013, a les 1:36

    Esperem que la nostra Farizada, també tingui un final feliç, malgrat tot es entrebancs del camí...
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  4. Josep Gironès Descarrega19 de desembre del 2013, a les 11:35

    Dues Faritzades: Muriel Casals i Carme Forcadell, agombolen en nom de les organitzacions que representen les il·lusions de molts catalans per aconseguir la independència de Catalunya i, si elles no defalleixen i el poble no fa figa, de ben segur que ho aconseguirem.

    ResponElimina
  5. xavier pujol19 de desembre del 2013, a les 11:39

    Per sort nostra, la nació catalana té moltes Farizada.

    Farizada és la Muriel, és la Carme, l'Ada, la Teresa, la Marta,
    la Núria, l'Anna, la Dolors, la Joana... la Olga.

    Fita

    ResponElimina
  6. Helena Bonals19 de desembre del 2013, a les 12:14

    Jo voldria ser així de forta! Catalunya ja va per camí de ser-ho. És una nació tan petita com gran, immortal.

    ResponElimina
  7. Maria Dolors Giral19 de desembre del 2013, a les 14:07

    Ens debatem entre l'esperança i la recança. Pot no ser tan difícil i tan dur com alguns pretenen ni tan fàcil com voldriem. Però cal ser-hi, a totes.

    ResponElimina
  8. Relatus19 de desembre del 2013, a les 17:17

    Fem camí cap a la llibertat de la mà de les millors "Farizades" que puguin haver-hi

    ResponElimina
  9. Carme Rosanas19 de desembre del 2013, a les 19:01

    Visca les dones valentes... tenen una energia que se'ns encomana a tots.

    Plens de Farizades, seguim endavant!

    ResponElimina
  10. Sílvia 19 de desembre del 2013, a les 21:49

    Visca Farizada! M'agraden les històries que parlen de dones fortes que saben rescatar-se a si mateixes.

    ResponElimina
  11. Unknown20 de desembre del 2013, a les 1:37

    Un conte molt bonic, Olga. Cal aconseguir que aquest conte no quedi en metàfora.
    Un petó!

    ResponElimina