EL CARTER
COMPASSIU
*
9-12-13
*
Pels voltants
del mercat faig una estona de camí darrere d’un carter que porta el carret groc
i blau amb la correspondència. Pels voltants del mercat, també, hi ha un
viacrucis, un rosari o el que se’n vulgui dir, de pidolaires asseguts a terra
als llocs estratègics, més l’acordionista fidel. L’acordionista fa la seva
música eterna, sempre la mateixa, amb un amplificador discret. Els pidolaires
roseguen lletanies o salmòdies, també sempre les mateixes, elevant el to quan
passa un vianant, però com que és ple de gent, el zumzeig és continu, de manera
que si no circulessis et podries quedar adormit, que n’hi ha que dormen drets.
El carter que camina davant meu va
deixant una moneda a cada pidolaire. Aquest fet em planteja molts dubtes i
curiositats: ¿quants mendicants troba el carter a la seva ruta?; ¿els
mendicants coneixen el carter compassiu?; ¿el carter els deixa una moneda cada
dia?; ¿el carter em podria dir si sempre troba els mateixos pidolaires o fan
torns? Hi he de parlar sens falta, aquesta incertesa em rosega.
*
Postal collage d'OX.
Doncs, quan ho sàpigues, ens ho expliques si et plau, jo també m'he quedat intrigadíssima...
ResponElimina:D i ho dic de veritat...
Potser ho far per veure si així s'anima la gent fer-ho...De vegades un gest es més efectiu que les paraules!
ResponEliminaPetonets, Olga.
D'aquestes incerteses, d'aquestes preguntes, descabdellant, descabdellant, podria sortir algun relat i tot.
ResponEliminaTant de bo el carter els donara una carta d'algú que se'n recordara d'ells!
ResponEliminaJa ens explicaràs el que descobreixis perquè el sou de carter segur que no allarga tant, i menys avui dia.
ResponEliminaJo penso que el carter és caritatiu de mena i cada dia reparteix almoines sense mirar qui les rep.
ResponEliminaSalut, Olga!
De sempre hi han hagut persones necessitades d'ajut, però també altres que del demanar caritat n'han fet ofici. I també de sempre han existit persones com aquest carter, que han repartit amb altres persones el poc o el molt que posseeixen.
ResponEliminaQuans relats han sortit de les teves observacions. Si tots les escrivíssim en far´ñiem un bon recull. Després diuen que trobar areguments costa.
ResponEliminaM'agrada aquest personatge, és curiós que ens intrigui algú per ser tan compassiu. Tenia una amiga que quan trobava algú molt bo molt bo, sempre pensava que en algun moment del seu passat devia haver fet alguna cosa molt dolenta per arribar a ser tan bo.
ResponEliminaAh, els estimats carters que ens porten cartes, veritables regals com les monedes que el teu carter va deixant pel camí...
ResponEliminaRealment, sembla un personatge d'algun conte, el teu carter. M'has deixat força intrigada.
ResponEliminaUna abraçada.
A manca de paraules, diners. Una purga, potser, per evitar compadir-se o compadir-los?
ResponEliminaSalut, mestra :-)
Té molt d'esperit de Nadal, en tot cas.
ResponEliminaPart del paisatge quotidià, els pidolaires de diversa mena semblen reduir-se a objectes. El carter, insòlit, emergeix com un subjecte actiu que envaeix el paisatge natural amb un comportament gairebé sobrenatural. Podria ser un enviat d'un déu rebel que es nega a condemnar els captaires a la condició passiva d'objecte.
ResponEliminaPer això la narradora es planteja els dubtes: pot realment imbricar-se en aquesta tasca divina sense alterar el ritual que sembla descriure?