ORDINARIS A LES
FOSQUES
*
5-11-13
*
Fantàstic lema
per a la Humanitat i per a l’individu.
Fa anys que
segueixo les investigacions sobre el que en diuen ‘matèria fosca’ (que, segons els
científics, ‘no se sap què és’), i que se suma a ‘l’energia fosca’, aquesta
última definida pels científics com ‘ tampoc no se sap què és’. Queda clar,
doncs.
Per tal de tenir-ne una lleugera
idea, els físics dels EUA han construït l’experiment LUX en una antiga mina
d’or de Dakota del Sud. Ara per ara, res de res: la matèria fosca no es deixa
ni veure ni atrapar. De ser, hi deu ser, perquè ens informen que la van
descobrir el 1933, però que continua sent un enigma.
Pel que fa a nosaltres, un
‘nosaltres’ que ens imaginem infinit, amb els sistemes solars, galàxies i
altres meravelles, diu l’informador que només coneixem el 4% d’allò que compon
l’univers (La Vanguardia 1-11-13, J. Corbella). O sigui, tanta supèrbia, elucubració, dogmatisme, déus, poder
atorgat pels déus, desgràcies i glòries humanes i estratosfèriques, només
ocupen un esquifit tall de llum a la bola negra general. Per a més inri, aquest
espai on ens han ficat a la força porta el nom gloriós de ‘matèria ordinària’.
Meditem,
amics, que és el mes de les ànimes. A veure on han anat a parar, aquesta pobra gent.
*
Collage d'OX
Certament no sabem res, estem a les fosques, som la matèria fosca... Però podem imaginar qualsevol cosa, i el que imaginem ja és alguna mena de 'realitat', encara que provisional, com tot en aquesta vida i l'altra, allà on se suposa que són les ànimes. Encara que si jo penso molt en els meus morts és que alguna cosa són, almenys en el meu pensament... què sé jo.
ResponEliminaSegurament només són en el nostre pensament (els nostres morts), com diu Teresa. Som tan ínfims... el nostre pensament pot pensar els nostres éssers estimats, tot i que ja no siguen amb nosaltres, però l'univers... si ho pensàrem bé no hi hauria supèrbia al món, només en la ignorància pot viure la supèrbia.
ResponEliminaSabem tan poc, que ningú no hauria d'atrevir-se a assegurar que després de la mort no hi ha res. No en sabem prou per negar-ho. I a banda de comprendre només una petita part de l'univers i del seu funcionament, tenim l'afegit que allò que percebem no és la realitat, sinó el model que la nostra ment crea (model de sensacions visuals, auditives, tàctils, olfactives, gustatives) a partir de la informació rebuda a través dels sentits. La informació només és informació, no té forma, no són sensacions. La informació només és una freqüència d'ona electromagnètica, o sonora (segons el sentit) una amplitud, una intensitat... I a partir d'aquesta informació la nostra ment s'inventa la forma de la realitat i ens explica un conte. Allò que percebem de l'univers és el conte que la nostra ment ens explica per tal que comprenguem l'ordre de la realitat, que no la seva forma. I per més humiliació, la nostra ment ens ho explica, no pas perquè comprenguem el sexe dels àngels, sinó per tal que complim tres objectius: sobreviure, reproduir-nos, i controlar l'entorn, que són els forats de la garba amb la qual la selecció natural decideix la nostra evolució.
ResponEliminaPer mi un 4% ja és massa tenint en compte que els humans tendim a destruir/ canviar/ adaptar tot el que trobem.
ResponEliminaDiuen que només són necessaris 2000 anys perquè desaparegui tot rastre humà de la terra. Salut
Per moltes voltes filosòfiques que fem al voltant de la mort, el cert és que una vegada morts farem cap a la terra.
ResponEliminaLa resta de pretensions ja formen part d'algun negoci o de la poesia.
Ma filla diu "volten per casa". Doncs si és així, podrien trobar-me uns altaveus que he perdut? ;-)
ResponEliminaSalut, estimada.
Doncs meditarem, a veure si en podem treure l'entrellat, o l'aigua clara de tot plegat encara que sigui una matèria fosca...
ResponEliminaQue tinguis bells somnis, Olga.