L’ESCRIPTOR VOLUNTARI
*
15.11.13
*
Ahir vam ser a Barcelona
després de molts mesos de no haver-hi anat. Tenia por que el vertigen em fes
una mala passada i m’estalviava el viatge. Amb provisió de medicaments, doncs, Vicenç
i jo vam fer cap a TV3, on hi havia una roda de premsa per presentar disc i
llibre de la Marató. Els col·laboradors del llibre per ordre alfabètica: Dolors
Borau, Pep Coll, Núria Esponellà, Fer, José Antonio Fortuny, Stephen Hawking,
Miquel Martí i Pol, Sònia Moll, Ignasi Riera, Maria Carme Roca, Robert
Saladrigas, Sebastià Serrano, Albert Solé, Vicenç Villatoro, Olga Xirinacs. El
llibre l’edita Viena.
Descomptant els difunts i els absents, em pensava que
formaríem part d’una taula o com sigui que es distribueixen els protagonistes
en un plató. Però no: ens van col·locar com a públic. Si ens pensàvem que els
periodistes ens preguntarien alguna cosa, no va ser així: al plató només hi
seien els editors. Pregunta, cap. No cal dir que el conte, de 10 pàgines, no es
pagava perquè tothom ha treballat de voluntari. “La publicitat que es faci ja
us compensarà”, ens van dir. No amb diners, naturalment.
Amb l’exemple que vaig posar ahir, del que costa cobrar
una quantitat minsa a l’administració kafkiana, i el voluntariat imposat per
dues empreses importants, podeu pensar que torrons, els escriptors com jo en
menjarem pocs. A més, el viatge el pagàvem nosaltres. Ells, ni un cafè. Els
escriptors, alguns, passem de l’aire. En canvi, als defraudadors de renom, els
paguen astronòmicament conferències i informes que no existeixen o que ni han
escrit. Colloni...
*
Postal collage d’OX
No et preocupis pels torrons pobra escriptora, com és tradició l'ONG de la marmota et proveirà de bons dolços nadalencs fets amb amor a la vora del foc.
ResponEliminaDoncs Sí, colloni...
ResponEliminaAbsolutament indignant. Uns polítics que munten maratons per fer als altres el què hauria de sortir de les arques públiques, uns polítics que fan treballar de franc als seus artistes aprofitant-se de la seva generositat...podran defensar mai la construcció real d'una nació?
ResponEliminaUn petó, estimada Olga. Compraré el llibre.
Crec que està dit que el més pertorbador de l'univers kafkià és que, malgrat el seu ambient oníric, és absolutament versemblant. Aquesta crònica teva és certament kafkiana, i no solament versemblant sinó real. El que li evita un toc hilarant d'absurd.
ResponEliminaEn fi, sembla que es tracta avui pitjor els escriptors que antany els músics: a aquesta encara se'ls oferia un grapadet d'avellanes i nous, i amb sort un glopet de vi dolç.
Vergonya.
ResponEliminaUn dia d'aquests he de donar una conferència sobre Rosa Leveroni al meu poble. Una hora. La preparació, lectures i dies d'escriptura, més l'enginy après en alguns anys de pràctica... Quan m'ho van proposar, em van dir que no em podien pagar res (Regidoria de Convivència i Equitat de l'Ajuntament). "Suposo que no és problema..." -em van dir. No és problema, és clar que no. Fa tants anys que treballo de franc que no ve d'un pam...
ResponEliminaAixò només vol dir una cosa: la consideració (de fons) que ens tenen als escriptors.
Lleig, molt lleig, els nostres escriptors/es, us mereixeu ser tractats amb més delicadesa i ja no parlo de diners, però si us plau, hi ha maneres i maners...
ResponEliminaPetonets, Olga.
Tanta austeritat, tanta austeritat que han acabat retallant fins i tot l'educació i la professionalitat. Tot i així, jo també compraré el llibre
ResponEliminaVeig que vas tenir la mateixa experiència que jo l'any passat. Els músics rebien un tracte una mica millor, com si ells fossin més "estrelles". Tenia la sensació que els escriptors no encaixàvem gaire, en aqeull sarau. Però bé, és una cosa diferent, i és per una bona causa...
ResponEliminaAquesta mentalitat que els artistes treballen per l'aire del cel és molt estesa. I és veritat en part, per a mi no és una feina escriure.
ResponEliminaEscriure, ara per ara, és una activitat que a la majoria no ens reporta altra cosa que el plaer d'explicar-nos lliurement.
ResponEliminaLa captació de diners està monopolitzada per banquers, polítics i altres grups que viuen a costelles del contribuent.