L'ÚNICA SANG, EL VI

L’ÚNICA SANG, EL VI

*

1-10-13

*

Dies de verema. Raïm negre perlat, velat com un cristall en plor, que farà vi translúcid i opac per al nostre paladar enyorat. Raïm ros de noia prerafaelita adormida al sol entre les garbes.

Potentíssims, els ultres espanyols. En els recents i ja tristament famosos actes de Quijorna, vora Madrid, he sentit dir per televisió a un militant enardit: “ No habrá separación territorial sin que se tiña de sangre.” Així, així, així es parla a Madrid (i on calgui), amb tota la connivència dels governants que no són nostres ni saben governar. Els herois de Quijorna, aixoplugats per la seva alcaldessa, són una mostra de la sang que no solament saben vessar “en tardes de toros” (“Granada, tierra soñada por mí....”), sinó de la que tenen la intenció de vessar sobre el nostre territori; perquè ells, diuen militant, posaran tots els mitjans possibles al seu abast perquè així sigui. Entre nosaltres, festa i concòrdia. Pel que fa a ells, amenaces de cara al sol, braç alçat, “trapos” cremats de banderes no nacionalistes espanyoles. El govern, callant atorga.

Nosaltres no volem altra sang que el vi de la verema. Fem atenció, que les feres s’organitzen i ja sentim el seu alè fètid.

*

Collage d’OX