VAL MÉS AMB UNA
COPETA
*
4-9-13
*
Brots verds i
prediccions catastròfiques. Això primer ho menteixen els polítics, i el segon
ho asseguren els economistes. Esquizofrènia. Qui no tingui un cervell molt
trempat no podrà afrontar les realitats que ens esperen.
És per això que proposo encarar
setembre i els dies que seguiran amb una copeta de licor de móres amb base de
vodka, si pot ser fet pel nostre veí de Mont-ral, Agustín, bon conversador i
versaire quan respon els meus poemes de El Gaitero de las Peñas (Feroces), ell
amb el nom de Afrodisio de Camembert.
Primer tenim la Via per a la
Independència. Però ja hi som. Tants caps, tants barrets. Tinc entès que alguns
estranys ‘patriotes’ en desertaran per encerclar La Caixa. Colloni... ¿És que
no ens podem unir ni per coses importants? Al final semblarem fills d’una
carallotada, que és el que som si coneixem l’origen de les paraules. Aneu a les
Terres de l’Ebre, dones amb toca, que allà feu falta.
A Tarragona ja fa molts mesos que
s’organitza La Gran Beatificació. Sona com pel·lícula de La Gran Evasió o
similar. Va començar que volien beatificar el bisbe Borràs, de La Canonja,
auxiliar de Vidal i Barraquer, aquest exiliat a Suïssa; junt al bisbe Borràs es
va pensar beatificar uns quants religiosos “màrtirs” de l’arxidiòcesi durant la
guerra civil espanyola. Era pel 27 d’octubre vinent. Assabentat de tot això el
cardenal Rouco Varela, decideix que s’hi afegiran els “màrtirs espanyols” de la
guerra civil. Tots a Tarragona. Comencen a alçar-se protestes, i això que a
Tarragona no ens distingim pel patriotisme català. Continuo. Passen l’acció al
dia 13 d’octubre i llavors sembla que es vol fer coincidir L. G. B. amb el Día
de la Hispanidad, que és l’anterior. Ja hi som. Més protestes des de Tarragona.
Rouco i la seva cort de kikos apareixeran amb les banderes corresponents. ¿Us
ho podeu imaginar? Jo necessito perspectiva. Si això fos a Girona penso que ni
s’hauria organitzat. Però nosaltres som la torna de la independència, segons
deia El Temps fa anys. M’imagino un pifosti descomunal que podria semblar una
novel·la de Chester Himes, amb els seus grandiosos desenllaços. ¿N’heu llegit
alguna? Valen la pena, són èpiques, i recomano “Cotó a Harlem”.
Mentrestant bec a la vostra salut,
que és temps de móres.
*
Foto OX
Em fa moltíssima il·lusió la Via per la Independència, entre d'altres raons perquè és un esdeveniment més objectiu de valorar que una manifestació. O hi som tots o no. Els que van tenir la idea s'han lluït, tot i que si no surt bé ens la juguem, ens ho retreuran pel dret i pel revés.
ResponEliminaAl camí de casa també hi ha móres. En collim i en fem melmelada. Boníssima, i barata, amb els temps que corren.
ResponEliminaA la vostra salut, Olga, que el pifosti també se m'ha posat bé.
ResponEliminaSinó anem tots a la una, no farem res de bo, la veritat és que no sé a què juguen alguns...O potser hi ha qui intenta allò de "divide i...".
ResponEliminaMillor una copeta de licor de mores, per treure'ns els mals humors que alguns ens provoquen...
Petonets.
Darrerament no deixo gaires comentaris als teus apunts... Si t'he de ser sincer, em fas molta enveja cada cop que ens mostres uns fruits acabats d'agafar, les clarors de setembre, les ombres, els campanars, l'aigua persistent, la taula parada... Res que m'enxampes treballant mentre miro per la teva finestra.
ResponElimina