FESTES I ‘TOP TEN’
*
20-8-13
*
Des dels nostres 820 metres sentim els
coets de totes les festes majors de les rodalies. També els de la capital, a 33 km . Petards d’anunci de
castells de focs, traques, inicis de festa major i tot un retruc festiu que va
de juny a setembre.
Com que la nostra gent més decidida
s’uniforma amb espardenya o xancla, mocador al coll, pantalon curt i samarreta
reivindicativa, m’agradaria saber a quin fosc racó de revista són els vestidets
de festa vaporosos, sedosos o estampats amb glamur. Ara, et posis el que et
posis, cal dir-ho en anglès, que ‘marca tendència’, com els agrada dir als
columnistes de moda. Copio: “De la mano de las ‘celebrities’ buscamos el ‘top
ten’ de los ‘must have’ del verano.” Entesos. I les ‘celebrities’ porten una
samarreta talla 60 esparracada sobre un tirant negre.
A les rodalies tenim l’antic municipi
abandonat de La Mussara, a 890
m . Sobre uns espadats impressionants que miren el Camp
de Tarragona, la vella ruïna de l’església és un esquelet que vetlla. No hi ha
coets. S’hi han celebrat dos actes culturals. Gent de bona fe. Però el lloc és
molt visitat i aquesta tarda hi passejàvem: la quantitat increïble de deixalles
ens ha sobtat; safates de porespan, llaunes, papers de tota mena feien una
catifa indigna. Ja fa molts anys que la gent que puja a muntanya s’ha carregat
fins l’última teula de les velles masies i ha destrossat totalment l’església
solitària. També han trencat la porta de protecció que hi havia posat
l’ajuntament de Vilaplana, en una lloable intenció restauradora.
Aquí no s’hi puja amb vestit ‘top ten’.
No sé com van vestits els vàndals, perquè n’hi ha de tota categoria. Només sé
que molts, de la destrucció en fan també una gran festa, i la celebren.
*
Vestit de festa. Postal
collage d’OX.
Em costa molt d'entendre que la gent que va a muntanya, perquè se suposa que estima aquests paratges que ens regala, no en tinguin cura i ho deixin tot com si es tractés d'un abocador...Si quan hi pugen ho fan ben carregats, també poden baixar les sobres quan baixen! No n'hi ha un pam de net...
ResponEliminaPetonets Olga.
En honor de les teves paraules - que reflecteixen no només el que penso jo de la gent directament "bruta", sinó també el que pensa molta altra gent- iniciaré una sèrie amb material gràfic (fotos fetes amb el telèfon) que no serà top ten, perquè no tinc categoria, però espero que arribi a algú... ja ho he iniciat al facebook, però crec que com més es denunciï, més gent ho veurà, a part que tu no tens facebook.
ResponEliminaQue després algú en faci cas, ja és una altra cosa.
Bon dia, Olga, des d'un mar serè i aliè a la desconsideració de la gent!
Ja fa anys que l'esperit constructiu va desaparèixer de l'ideari de moltes persones, alhora que l'afany destructiu guanya terreny. D'alguna forma, sembla que, qui no es pot destacar per fer el bé, es dediqui a provocar malvestats.
ResponEliminaQuan es posa de moda d'anar a la muntanya, hi van fins els que no els hi diu res. Ara és de moda que hi hagi música a tot arreu, fins pels que no la saben apreciar.
ResponEliminaEns deien "kumbayás", però deixavem la montanya neta. Vaig correr per elles molts anys amb nanos i el primer que els hi apreniem, era que la teniem de deixar millor que com la haviem trobat. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaNo puc entendre com els castellanoparlants que dominen el món de la comunicació auditiva o escrita, sobretot escrita, hi insereixen plagues de mots i expressions anglosaxones. Mai seré ni un minut "trending topic" i si mai "twittejo", "tuitejaré" i del what's up en faré un "com va?" o un "què tal?".
ResponEliminaQuant a la netedat a ciutat o a muntanya, la gent s'ha relaxat i la majoria ha perdut el més bàsic sentit del què és l'educació...només cal veure el tren on el jovent, de vegades, posa els peus al seient de davant sense vergonya. Jo acostumo a fer-les-hi retirar i aixugo el seient amb un mocadoret de paper. No sé si aprenen alguna cosa.
Salut, Olga!