ELOGI DEL ROIG / VERMELL
*
5-8-13
*
Bona sabata anglesa
vermella, bon timbaler abillat vermell, frescor de tomàquet ben vermell i de
síndria madura. Cirera vermella i lletra de còdex miniada. Cuir vermell
d’enquadernacions vetustes i de butaques vistoses, de motius mironians i de
galtes romàniques. Vermell de gladiol, de sagrat cor, de vesta bisbal
Però... fruites roges
del bosc, baies entre el verd sever;
galtes roges de la pagesa (“veig, pageseta, que et tornes roja”, fa la sardana)
i de l’esquiadora, pit-roig que s’acosta amb tafaneria, Rojals, Puig-roig
(també Purroy), Penya-roja, Catarroja, Barba-roja, Francesc Roig, bandera roja,
robí, Rubí, Estrella Roja...
I, als orígens segons el diccionari:
roig=vermell. I una de les accepcions del roig és=comunista. Per això van
tancar l’escola que portava el meu nom, perquè, segons consta als diaris, la
consellera va dir que era una escola de rojos i als ‘rojos’ encara se’ls té
por, o menyspreu, aneu a saber.
Vermell, en canvi, segons definició és el
color de la sang arterial, raig de vida, color de l’iris tocant el taronja.
Gens suspecte de ser comunista, doncs.
Ballem i saltem amb sabata vermella els
dies que el sol encén els rostolls i envermelleix la pell de l’incaut que s’hi
exposa. El vi té gradacions de vermell, no pas de roig, s’assembla més a la
sang, sigui sagrada o laica. Bon vermell / roig tingueu.
*
Collage postal d’OX
Abans el perill venia del “contubernio rojo-judeo-masón-separatista”, i pel que es veu, avui dia això de ser “rojillo” encara és (o torna a ser) un estigma… ¿Com pot una escola ser “roja”? ¿Vol dir que ho són el claustre de professors, l’AMPA, els alumnes? I encara que fos cert, ¿quin problema hi hauria?
ResponEliminaPer altra banda, pocs mesos abans que la Conselleria d’Educació tanqués l’escola, tinc entès que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució a fi de donar-li continuïtat en un altre edifici. Per unanimitat! ¿Vol dir que la consellera i els diputats del seu partit no es comuniquen? ¿O que canvien de sentit com els penells al vent? ¿O que aquí es fa el que jo mano, “por mis pistolas”, que deia en Cantinflas?
Raimon cantava “Roig fort, roig dur, / és ara molt més pur. / Roig dur, roig fort, / no hi ha por, no hi ha por.” Potser no hi ha por (¿), però hi continua havent misteris. Per exemple, el de la Santíssima Trinitat. O els de la política, que no els acabarem d’entendre mai. Bon estiu vermell, de part d’un blaugrana!
Caram Olga, has fet tot un homenatge al vermell,i la veritat és que mai m'havia parat a pensar en la quantitat de coses que hi ha d'aquest, color.
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia el "veig pageseta que et tornes roja" del Saltiró de la cardina, la mare l'acostumava a cantar mentre rentava els plats...
Petons estiuencs.
"Lo roig fa goig", s'assegura per la meva terra d'origen, i és que el vermell és un dels colors més vius i intensos.
ResponEliminaEl color de la passió, la de viure i la de morir, però és que a vegades la ratlla és tan prima...
ResponEliminaDarrerement he fet dos poemes que parlen del vermell/roig, i m'he decantat pel vermell per raons de rima, així de senzill! Roig sona molt bé, però jo tenia un cap que se'n deia i era molt de dretes, per això he avorrit una mica aquesta paraula.
ResponElimina