NOSTÀLGIA

NOSTÀLGIA

*
14-5-13
*

M’ha interessat una reflexió sobre la nostàlgia feta per Javier Gomá el 5 de maig en una entrevista. La definició de nostàlgia la trobareu al diccionari però hi heu d’afegir la vostra experiència, que la farà més completa. Aquest material, entre altres, em serveix per enriquir la lenta novel·la que intento escriure.

            “(...) L’individu, estadi últim en l’evolució de la vida i l’expressió més eminent del progrés moral, té alhora la consciència de la dignitat incondicional i de l’indigne destí al que la vida l’aboca. Aquí es produeix una profunda sensació d’injustícia. (...) És evident que el món permet l’emergència d’una individualitat destinada a una destrucció definitiva. La pregunta és ¿aquesta destrucció és l’última paraula o podem pensar en una continuïtat d’allò humà? ¿I en quines condicions? ¿Com resultaria un relat versemblant, raonable i plausible sobre aquesta continuïtat? (...)”

            Una lectora d’aquest blog em deia que en família es preguntaven si es podia enyorar allò que encara ha de venir. Li vaig dir que jo creia que sí. Les sensacions de pensar passat, present i anticipació, facultats humanes, produeixen ja aquesta nostàlgia que pren colors i formes diversos; que es fan i es desfan com els núvols, però que ens influeixen. Segons el meu pensament, expressat al blog anterior, una cosa és saber aquesta subjecció humana a la vida i a la mort, i l’altra és adonar-se’n. La nostàlgia no va sempre enrere, sinó que pren moltes direccions, i per això cal que l’explorem, companya nostra com és.

            *

 Foto. Les flors humils són precioses.