* *
ALLÒ QUE ES
PENJA
*
3-5-13
*
L’Institut
de les Dones, l’Observatori Cultural de Gènere i tots els departaments Veu de
Dona, Estudis de la Dona, llarg etc.; més les associacions afins, que són
moltes, he de dir que no m’han aconsellat mai –si és que m’han aconsellat
alguna vegada- el que necessitava per promocionar la meva obra i persona. Sóc
escriptora i necessito promoció: entrevista a diari, espai a tele, el que
sigui. No m’han encaminat mai bé.
S’acaba de fer la llum al meu
cervell quan llegeixo l’entrevista al Punt/Avui (3-4-13), contraportada, que
Jordan fa a O’Hara. La tal O’Hara declara amb posat de fava cúbica: “TINC MÉS
DE 300 CALCES I UNS 40 SOSTENIDORS. CADA MATÍ PENJO UNA FOTO MEVA EN ROBA
INTERIOR A INSTAGRAM.”
No cal dir que la interfecta té
munts de seguidors que li envien calces. “NO BUSCO QUE COMBININ”, aclareix la
irlandesa ingènua i pèl roja. Es defineix fetitxista i sosté que “LES SABATES
DE TALÓ FAN QUE LA DONA SE SENTI SEXY I SEGURA.” Afegeixo jo que sobretot
segura, per això els grans caminadors porten tots talons d’agulla.
Gràcies, Jordan, per
aquesta valuosa informació tan útil que cap institut de dones m’havia sabut
donar vetllant per la meva promoció. N’haurien de prendre nota, aquests instituts
si volen ser eficaços. Per
ò ja hi
havia un llunyà precedent: una vegada que la URV va convidar Lucia Etxevarria,
aquesta va obrir sobre la taula on
dissertava una maleteta plena de sostenidors i calces. I no és irlandesa, ep.
Jo no en puc dur, de talons, ni m'hi sento segura, ni en vull dur. No hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. Tampoc sembla que vulguin adonar-se del teu talent.
ResponEliminaHo més ximple, ordinari i la ignorància tenen una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Serà perquè la societat és ximple, ordinària i ignorant?
ResponEliminaSalut i poesia!
Ara ja veig el meu error, no voler dur mai talons... com no me n'havia a donat abans? :D
ResponEliminaOlga, la societat no té pas arreglo fàcil, eh? On no n'hi ha no en raja.
Tindrà raó el Jesús del Calpurni?
Ui , jo quan era joveneta, portava talons d'agulla, Ja fa anys i panys que no en porto, on es posi la comoditat d'unes sabates planes...
ResponEliminaNo la sabia aquesta manera de promocionar-se...però a mi m'agrada anar ben conjuntada!
Petonets.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl sabeu aquell de la dona que surt a l'escenari, es treu la samarreta, es treu els sostenidors i quan tothom està atent, es vesteix i comença a parlar de física quàntica?
ResponEliminaOlga,
ResponEliminaSom molts els que sabem que tens talent. El què passa és que no ets prou popular o, si vols, mediàtica que diuen ara.
Demà revisaré tot el teu bloc des de finals de març. De moment el meu roman tancat perquè google s'està preguntant si em coneix.
Salutacions!
Tot això és culpa de l'escola! S'ensenya la gent a llegir i escriure i s'acaben confonent tot. Publicar és només una excusa.
ResponEliminaI sobre fetitxisme... millor callo. M'ho guardo per quan publiqui.
Potser a aquesta senyora irlandesa no li van ensenyar que les calces, després d'usar-les, es reciclen rentant-les, i en lloc d'això les llença, i per això en necesita tantes de noves...
ResponEliminaTambé estic ben d'acord amb en Calpurni. Ànims, Olga!
Una abraçada!
Un editor que no vull recordar va dir en una ocasió que si per vendre llibres s'havia de posar en pilotes al mig de la plaça de Catalunya, ho faria. De tota manera, està tot tan explotat que ni tan sols fent aquesta mena de coses funcionaria el tema, a la gent seriosa. Sobre els talons actuals, inversemblants, no entenc que tants metges saberuts no s'hi posin i que les dones caiguin en paranys tan poca-soltes. Començant per les periodistes nostrades de la tele, donen un mal exemple. Món de mones, ja ho diuen.
ResponEliminael binomi crear-vendre sempre té mala solució. últimament, però, em temo que fins i tot el crear ha desaparegut de l'equació. Salutacions.
ResponEliminaL'exorivit hauria de fer algun comentari que valgués la pena. Però no. No el farà, no en sabria prou, i, a més, no vol espatllar la gràcia del text, de tant agraït com està per les teves paraules que sempre fan tan bona companyia.
ResponElimina