L'ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES

L’ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES

*

30-4-13

*

. La gàrgola necessita l’aigua per funcionar. Si no plou, se li eixuga la boca i no canta.

. La gàrgola tasta l’aigua que prové del cel, sí, però aigua que abans ha passat per cúpules vidriades, de pedra, de ferro, campanes de bronze, balconades i terradets alts.

. I que potser ha xopat les ales de coloms, gavines i garses, vigies de la catedral.

. L’aigua que escup el lleó de pedra també xopa la columna i la paret, s’escola per escletxes i relleus després de resseguir alguna lluerna barroca i s’estavella a la vorera grisa.

. Llavors l’aigua agafa olis minerals, immundícies de carrer, i continua cap a la primera claveguera que troba.

. A la primera claveguera es trobarà amb altres aigües residuals. Teòricament faran cap a la depuradora i, totes plegades, a mar, després d’haver passat una purificació llardosa.

. Aquest és el nostre camí i l’ensenyança de la gàrgola: sempre avall, arrossegant brutícia i acabant en una barreja obscena que fa impensable la nostra supèrbia en vida.

*

Gàrgola del lleó a la catedral de Tarragona.