INNOCÈNCIA


INNOCÈNCIA

*

23-3-13

*

El noiet de les bombolles de sabó és un nou habitual que arriba al Passeig a primera hora. És de pell fosca, simpàtic i discret. El seu bagatge és mínim: un cul de garrafa de plàstic amb detergent verd i uns bastons amb cordill per on, un cop ben sucat, surten les bombolles.

            Les bombolles, segons el vent, visiten arbres, edificis, grups de gent, terrasses de bar, salten el Balcó, espanten coloms, fugen al cel, busquen el mar i alegren cors. El meu també.

            És gran la quantitat de grups escolars que passen per aquí. Sobretot les noies, somriuen mirant les bombolles irisades i es retraten al costat, demanen al noi que els faci formes, allargassades, acolorides, fantàstiques. Després li donen alguna moneda. Pares i avis passegen criatures que s’embadaleixen i corren intentant agafar les bombolles. Com tota cosa bella, se’ls desfan a les mans. Els petits es sorprenen i aprenen el desengany. Els més grans ens tornem innocents, contemplem meravellats els jocs efímers i deixem anar l’esperit lliure, al darrere del miratge, somiant una lleugeresa que trigarem a recuperar.

            I, encara, un gran avantatge del fugaç espectacle: no fa soroll ni molesta ningú.

            *

                                                                                    49

7 comentaris:

  1. Helena Bonals23 de març del 2013, a les 11:35

    Que lírica, aquesta entrada! M'agrada molt el "Com tota cosa bella, se’ls desfan a les mans". Les bombolles de sabó serien metàfora de la poesia.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas23 de març del 2013, a les 12:19

    Mira, pensava exactament el que acaba de dir l'Helena.

    Poètica l'entrada, poètiques les bombolles, poeta el que les fa i els que les empaiten i els que se les miren, poètiques les il·lusions i les desil·lusions...

    ResponElimina
  3. Lapsus calami23 de març del 2013, a les 12:58

    "Amo los mundos sutiles
    ingrávidos y gentiles
    como pompas de..." :)

    Preciós post, Olga.

    ResponElimina
  4. novesflors23 de març del 2013, a les 19:45

    No es pot atrapar l'instant, només viure'l.

    ResponElimina
  5. M. Roser23 de març del 2013, a les 21:11

    Són molt boniques les bombolles és un joc innocent que agrada a xics i grans i com molt bé dius tu, no molesta...
    Bona diumenge, Olga.

    ResponElimina
  6. Joan Josep Tamburini23 de març del 2013, a les 21:50

    Busquem grans coses i ens quedem embaladits davant de les coses més sencilles. El Regne dels cels és del senzills...Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  7. Relatus24 de març del 2013, a les 12:12

    A mi també m'atrauen les coses efímeres, siguin bombolles de sabó o dibuixos a la sorra. Encara que sigui per distreure'm de les coses materials. M'ha agradat molt el post.

    ResponElimina