ELS MISERABLES

ELS MISERABLES

*

15-3-13

*

El que es veu a la fotografia és un gravat que representa Joan el Baptista, el Precursor. Portava a la mà un estendard amb el be pasqual, significant que ell precedia Jesús, el seu cosí. Té el bol amb l’aigua baptismal i amb un dit índex assenyalava el cel. Aquest gravat, amb el seu marc, presidia l’habitació principal de la casa de Rubí, on vaig passar tants estius. La cara del jove Joan m’era familiar i avui l’he retrobada: me l’han regalat aquells que la guardaven, perquè la casa fa molts anys que es va vendre.

            La història és curiosa: durant la revolució del 36-39, els estadants de la casa, temorosos que el pobre noi Baptista anés a la foguera en mans revolucionàries, van empastifar de verd l’estendard i el dit que assenyalava el cel. Així la mà quedava com el puny de la revolució, alçat pel jove innocent del seu destí. El jove miserable que va perdre alguns dels seus atributs.

            Els altres miserables són els que proliferen ara amb ritme creixent per tota la ciutat: grups molt ben organitzats de perdularis, amb gossos o sense, amb carrets de supermercat fins dalt d’andròmines, que s’instal·len a les cantonades, als passeigs, a la rambla, que demanen, que interpel·len i que, per la parla, són estrangers. Dedueixo que com que som “smart city”, ens hem volgut voltar de turistes dels que no necessiten ascensor per pujar de l’estació.

            A cada cantonada, també, grups que aturen per demanar signatures pel que sigui, i que sempre deuen obtenir les mateixes, perquè la gent que circula, més o menys és la mateixa, que passeja o que va i ve de la feina o el mercat. Oh, ciutat intel·ligent.