“PARAULA ENCESA”
*
21-12-12
*
Si s’ha d’acabar
el món, que sigui amb poesia.
Pels volts de
Nadal sempre hi ha persones amables que em fan arribar algun llibre com autors,
editors o institucions. Així l’excel·lent poeta de Tortosa Zoraida Burgos amb
“Absolc el temps” (Ed. Moll). La sensible companya de blog Glòria Abras amb
“Les ales del silenci”( Ed. Òmicron). L’amic Josep-Lluís Carod Rovira amb “La
passió italiana” (Ed. 3i4-Premi Octubre’12). La Diputació de Tarragona
–Museu d’Art Modern-: “Teresa Llàcer – La descoberta expressionista del món-”
(Viena Ed. Col. Tamarit). I “Paraula encesa – Antologia de poesia catalana dels
últims cent anys” (Viena-El Far), a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.
“Sóc la paraula encesa prop teu /
que et reté i et deslliga”. Els antòlegs han triat per títol els primers versos
del poema de Joan Vinyoli “Amb el teu gest”. Cal llegir les raons dels curadors
d’una antologia perquè solen ser un mestratge, i en sentits diversos. Ballart i
Julià comencen: “Plena de contrastos, la naturalesa del que anomenem poesia
lírica la converteix en el més singular dels gèneres literaris, àmbit dins del
qual seria, de fet, i segons el criteri més estès, la realització més perfecta
i acabada. El seu prestigi és immens (...)”
Molts amics solen expressar als
blogs les seves composicions poètiques. També les seves opinions sobre aquells
que sempre solen ser al capdamunt de la cresta dels comentaristes, una
judicatura poètica, sempre la mateixa, que decideix els destins dels altres
sense apel·lació possible. Per això recomano la lectura de l’últim post de
Josep Lluís Abad i Bueno, en la seva secció [ Espai Claudàtor].
Ser o no ser en una Antologia poètica, vet aquí la qüestió.
ResponEliminaFaig broma, no puc fer altrament.
Algun dia cauran les màscares, hi he de confiar, no puc fer altrament.
Abraçades, Olga
Olga quan fas les coses, escrius o penses en veu alta des del cor, aleshores no existeix cap problema: ets tu, ni més, ni menys que els altres... però gaudeixes de la pau que et dóna aqueixa íntima llibertat.
ResponEliminaSempre amb tu i en el cor,
el príncep de les milotxes...
Les antologies són injustes amb els mateixos antologats, per començar, perquè fan una selecció sempre restrictiva.
ResponEliminaPenso que les antologies, et permeten fer un tast de diferents autors...i alguns potser no tenen prou producció per un llibre sencer, però si per compartir els seus poemes amb d'altres.
ResponEliminaBona nit Olga.
Estimada Olga,
ResponEliminaGràcies per esmentar el meu llibre. Properament el presentaré a l'Arbre de Foc perquè el llibre ha nascut el desembre, qusi com el nou any.
Salutacions afectuoses i BON NADAL.