PARAULES DE
SALVADOR
*
29-11-12
*
El meu metge de
capçalera és molt ferm. Avui m’ha dit les paraules més reconfortants que m’han
adreçat en molts anys, i per això he vist el dia més clar i he tornat a casa
amb el cervell també il·luminat.
Feia molt de temps que no hi anava,
però sí que havia acudit a especialistes diversos i, completat el recorregut,
calia informar el metge de capçalera. Les visites al CAP procuro que siguin
breus, la concisió és un aprenentatge útil, tant com el saber escoltar. Acabada
la consulta hem canviat unes impressions sobre els fets polítics d’aquests
dies. “Per la meva edat, ja no podré veure la terra promesa”, li dic movent el
cap dubitativa. Llavors ell, decidit, em respon: “¡Jo la cuidaré fins que la
pugui veure!”
¿És fe, esperança, caritat o totes
tres coses plegades?
El metge es diu Salvador. ¿Salven,
les paraules?
Collage d'OX. Sèrie: Últimes llums
I tant que salven les paraules!
ResponEliminaTantes vegades m'han salvat! tantes vegades he salvat amb elles!
Deixa't cuidar, deixa't salvar i no en dubtis pas: veuràs la terra promesa!
No podem deixar de creure-hi, Olga!
Quina sort tenir un metge salvador! :) I Salvador!
Que bé tenir una relació així amb el teu metge! És com hauria de ser, però avui en dia costa molt. A vegades ens oblidem que els metges han de "salvar" amb els fets, però també amb les paraules, perquè els pacients també són persones. (Gran nom per a un metge, per cert... ;-)).
ResponEliminaSens dubte, les paraules poden destruir però també poden salvar. Heus ací el seu gran poder.
ResponEliminaJo també tinc una metgessa meravellosa. Es diu Reme ;)
Un nom molt maco (com Salvador Oliva, per exemple)! Tant de bo puguis veure la terra promesa!
ResponEliminaQuin metge tan encantador i tan humà...Jo sempre dic que, de vegades, fa més efecte una paraula amable que una pastilla...
ResponEliminaPetons Olga.
Doncs és una sort, un bon metge és un tresor i em temo que n'hi ha pocs, de vegades no és culpa d'ells sinó del sistema però també me n'he trobat de tota mena, alguns de molt lamentables pel que fa a l'atenció humana.
ResponEliminaOlga, tingues-ne cura, d'aquest metge, tu també, perquè et duri per sempre. El poder de les paraules, per bé o per mal, inqüestionable. Quina sort, poder tenir un metge així...!
ResponEliminaUna abraçada!
Les paraules sàviament pronunciades ens ajuden a copsar millor la realitat i, segons els cas, a veure-la de forma positiva.
ResponEliminaEn la pràctica mèdica, les paraules i la cura en dir-les són la meitat de la medicina.
ResponEliminaRespecte de la terra promesa, hi som al damunt, però encara no ens l'hem guanyada.
Abraçades
Ai, el Salva !!! ja es metge, de petit venia per allí al jardí a jugar... passa el temps...
ResponEliminaPetons,
El meu es diu Miquel. Al besllum li veig les ales.
ResponEliminaLes paraules, a casa nostra, han bastit un món. Més que els medicaments.
Petons.
Quina sort tenir un metge de capçalera així.
ResponEliminaDiu que: La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos.
Oi tant que salven! Les paraules no són només paraules. Quan les deies anar, la màgia que els acompanya els transforma amb alguna cosa més...
ResponEliminaLa gallineta segueix tenint les mateixes idees (i ganes) que abans, "la gallina ha dit que no"
ResponEliminaSalut