PLOMES EN ESPLÈNDIDA CORONA.
*
6-10-12
*
Alguns blogaires tenen com ensenya dels seus blogs delicioses i valuoses
plomes: llances que refulgeixen al sol de les inspiracions vàries. En temps de
picar tecla, escriure amb ploma, i si és d’or millor, té el valor reconegut
dels blasons nobiliaris, almenys en la intenció.
Ploma que traça l’impuls de la
mà, aquesta guiada pel dictat del cervell: ploma obedient, doncs. Ploma que
delata les nostres vacil·lacions i decisions. De traç elegant, dibuixa la
lletra nítida sobre paper de qualitat adequada a l’acte que l’escriptor es
disposa a realitzar.
Ploma de poema o de signatura,
però d’intenció ben clara. Per escriure amb ploma el pensament ja ha de ser
madur i la frase definida; no es pot recular, malgrat que en escriptors nobles,
quan no es disposava d’altra eina, veiem esmenes, correccions i afegits entre
línies o a peu de pàgina. Tal és la diferència entre els escrits comparats de
Schiller i Goethe: el primer amb esmenes abundoses i el segon gairebé net, com
si el pensament fluís ja madur.
A l’estiu vaig recollir
aquesta corona de plomins que il·lumina l’escriptora clarivident. Pensava en un
blogaire concret, ell ja ho sabrà. Però altres també exhibien plomes,
respectaven plomes, les estimaven, les mostraven. I jo ara dedico aquest
collage al gremi de la ploma antiga i moderna, encara que no hi escriguin i
només teclegin. El conjunt em resultava irresistible, gairebé hipnòtic.
*
"Escribir, dibujar letras me produce un placer sensual", deia J.C. Onetti. I si ho fas amb ploma, millor que millor. Un petó, i gràcies per reivindicar la saviesa de la mà. Tu, com a pianista, saps què vull dir.
ResponEliminaNo sé si encara hi ha algú que escrigui amb ploma, les noves tecnologies s'han engolit un munt de petits plaers...
ResponEliminaJo sóc partidària de fer un esborrany amb llapis, abans d'escriure amb la ploma, així després no al fer esmenes. Un bonic collage...
Petons.
A mi també em fascinen i tinc una petita col·lecció d'estris i eines que he anat recollint amb el temps. Te n'enviaré una foto. M'agrada aixecar els ulls i veure-els; sembla que m'inspirin. D'ells sembla que surti un reguerot que només em cal redreçar perquè tingui sentit.
ResponEliminaJo des de sempre escric amb ploma. Això sí. No és d'or. Una Lamy normal i corrent. Amb boli la meva lletra és il.legible. Amb Pilot una mica millor, però no gaire. Manies que un té. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaEl meu pare col·leccionava plomes, tot i que gairebé només les utilitzava per fer mots encreuats, i d'ell he heretat la seva col·lecció i la seducció per aquesta manera d'escriure. Peró és evident que l'ordinador ens està fent arraconar els plaers gairebé sibarites en pro dels sistemes més pràctics... Però bé, poden conviure en harmonia, si ens ho proposem.
ResponEliminaUna abraçada!
A la meva bossa de mà dues plomes, a l'escriptori un parell més. No sé escriure amb bolígraf. Encara que no se si pel fet de fer-ho amb ploma hi afegeixes algun valor ocult.
ResponEliminaGairebé he perdut l'ús dels estris d'abans. Ara són les tecles, humanitzades, algunes per les cremades del foc de cigarretes quan cau la cendra que s'allarga en aquets cilindres que em diuen mortals (CTRL, S). Gairebé ni rastre de durícia al dit del cor. De tant en tant, un boli per escriure la llista de la compra, o un llapis que mai no sé si fa l'olor d'abans, però m'ho sembla.
ResponEliminaM'agrada d'escriure a ploma o en llapis, no pas amb boli. Tinc una ploma molt maca que em van regalar pels quaranta anys.
ResponEliminaPlomes reals, plomes simbòliques...
ResponEliminaAmb la ploma es dibuixa un món interior perquè sigui llegit a l'exterior...
Ben bé és una imatge d'una marededéu, sensual com totes(els escultors que les feien tenien un pensament ben terrenal). Es podria proposar com a icona del temple imprecís de les lletres de l'èter de la xarxa. Fa anys havia dibuixat (i pintat) amb ploma i tinta de colors. Encara les guardo per si un dia... (aquell dia)...
ResponEliminaTotes les persones que conec que escriuen amb ploma són excepcionals.
ResponEliminaPer una vega i d'excepció, responc: és una model de l'Europa de l'Est, que n'hi ha de ben reboniques.
ResponEliminaés igual, que sigui de l'est. No som racistes. ;-)
ResponEliminaAh! les primeres plomes, els quaderns de ratlles i la tinta de color violeta. Fins i tot les taques color violeta eren boniques.
ResponEliminaEl collage, Olga, genial!