LENTA MARXA AL NO RES

 
LENTA MARXA AL NO RES
*
19-10-12
:::
De nit, vent de llevant i mar remorosa, bramulosa, avar el cel de pluja. Vull adormir-me amb pluja i no ho aconsegueixo.
Al fons, rodar de trens de càrrega, llargs, llargs, llargs...lents, lents, lents... centenars de contenidors xinesos cap al nord. M’estimo des de la infantesa aquest rodar somort que em vol induir el son. Que em porta a poc a poc a l’aventura onírica.
A la llum vetlladora de la pantalla de color d’albercoc, la pell del braç que alço per llegir al llit es plega en un també lent arrissat d’arrugues fines, fines, però tenaces i que contemplo amb sorpresa atemorida; són el tènue marejol que anuncia el naufragi.
*
Cavallet amb nuvis. Collage d’OX
 

7 comentaris:

  1. Tinc la sort de que em fico al llit i als conc minuts em quedo adormit. No importa els sorolls del carrer. Sempre ho he atribuit a que vaig neixar al costat d'una fàbrica de ciment que trevallaba dia i nit, on el meu pare era el director. A l'Àfrica, entre la calor i les nits sorollosos, molts companys tenien problemes per a dormir. Jo mai. Em despertaben a les dues de la matinada amb un malalt. Feia la cura i tornava adormir sense problemes. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  2. La son és el somni d'una altra vida que somniem sense son. No trobo ls somnis. Els pocs que recordo, els hauré somniat?

    ResponElimina
  3. De vegades costa dormir, però s'ho val aprofitar el temps per pensar, sense enfadar-se.

    ResponElimina
  4. El meu son és molt fràgil, tot em desperta fins i tot no-res... Descanso poc, mai no dormo com un 'tronc', que diuen.

    ResponElimina
  5. És bonic, Olga, tot i l'aire de tristesa que es desprèn d'aquestes paraules. És realment un naufragi? No ho sé. En tot cas hem de seguir remant mentre ens quedi un alè de força i els vents ens vulguin seguir essent favorables.

    ResponElimina
  6. Aquest nuvis no sé si arribaran a bon port, ho dic perquè seuen en direcció contrària del camí que fa el cavallet...
    Espero adormir-me avui amb la remor de la pluja, que ja fa estona que m'acompanya...
    No et preocupis Olga, no diuen que l'arruga és bella?( a més de vella)
    Jo me'n sento orgullosa, costen molt de guanyar!!!
    Bona nit.

    ResponElimina