L'any 2004, per al concurs, que se celebra cada dos anys, l'Associació de Corals de Catalunya ens va demanar una Cantata relativa als castells. Jordi Molina escriuria la música i jo la lletra. La música va ser, com és la de Jordi Molina, potent, esplèndida, tendra o juganera quan calia fer de pont entre unes i altres peces solemnes que feien posar la pell de gallina per la seva bellesa. Hi participaven cinc corals infantils i juvenils, la gloriosa Cobla Mediterrània, un cor d'adults i la colla castellera de la localitat on se celebrava el concert, tot dirigit per Josep Prats, de brillant història.
Es va representar a 5 ciutats castelleres: Tarragona, Torredembarra, El Vendrell, Valls i Vilafranca del Penedès. L'espectacle era emocionant i va ser llargament aplaudit. La televisió de Vilafranca ho va gravar. Com és costum al país, que jo sàpiga la Cantata ha caigut sota la pols de l'oblit i cap coral ha cantat ni s'ha fet seu ni un dels bells fragments. Ni s'ha editat tampoc. El llibret només conté la lletra i la història dels participants.
Per recordar aquella gran festa que va ser, i afegint-me al nou concurs casteller, aniré escrivint cada dia un dels poemes de la Cantata.
CANÇÓ DE MATINADES
Desperteu-vos, que ja és festa
als carrers de la ciutat!
S'enlairen blanques gavines
que dormien sobre el mar.
Les barques, avui, reposen,
i els pescadors s'han vestit
aquelles camises fosques
com el mar quan és de nit.
Castellers de terra endins,
que vestiu colors encesos
com el del blat i els raïms.
La ciutat es torna d'or,
sonen gralles decidides,
i els forasters que ara arriben
porten les faixes cenyides.
Vidres blaus i vidres verds
s'obren per veure com passa
l'alegre gent castellera
que va camí de la plaça.
Castellers de vora mar,
si pesqueu a terra ferma
bon vent us ha de portar.
Els baixos, homes ferrenys,
així que apunta el gran dia
es miren les mans d'acer
que aguantaran la bastida.
Hi ha un mar de braços enlaire,
mestral, llevant, vol d'ocells:
Castellers, tibeu les veles!
Ja naveguen els castells!
Castellers de terra enllà,
quan sigueu a casa vostra
recordeu-vos de la mar.
*
La biennal tindrà lloc els dies 6 i 7 d'octubre, Olga. Sempre és el primer cap de setmana d'aquest mes.
ResponEliminaM'agrada l'aixopluc d'activitats que tindran lloc aquests dies.
M'encanta la cançó de matinades.
M'emocina, tot plegat. La cançó de matinades (que no coneixia, ho confesso) m'enamora.
ResponEliminaA mi veure alçar un castell em posa la pell de gallina, sempre. Com la Carme La cançó de matinades la desconeixia.
ResponEliminaBones festes castelleres!!
Doncs jo tampoc n'havia escoltat ni ase ni bèstia d'aquesta cançó. Ja és malaguanyat tant d'esforç i bona art per a que caiguin en el més absolut oblit. Gràcies per recuperar-la i per fer-na la difusió que li pertocaria!
ResponEliminaPer cert, Olga, un petit fragment del teu darrer llibre m'ha servit per cloure el meu darrer post. És un post trist i ple d'enyor, però les teves paraules em fan esbossar un somriure final de pau, d'amor i de tendresa.
ResponEliminaGràcies.
Els castellers i el mar relacionats, profunditat i elevació. Els castells com a vaixells. Molt ben trobat.
ResponEliminaBella imatge, la dels castells. Esforç físic i psíquic per coronar voluntats.
ResponEliminaM'han agradat molt i molt aquestes Matinades, gràcies Olga per compartir-les...
ResponEliminaEn canvi no sóc partidària dels concursos de manifestacions culturals
tan properes a tothom, ni de sardanes , ni de castells...Penso que haurien de ser trobades o demostracions, seria igual( més) de bonic sense competitivitat!!!