“CADA CASTELL UNA FLAMA” (i 5)
*
5-10-12
*
S’acaba el dia casteller: els esforços, les il·lusions, les decepcions,
el viatge de tornada a casa. A cada costat de l’escenari, els castellers locals
alcen un pilar, canten els cors alhora, també els adults, i tots fem adéu.
Pleguen els músics i la partitura es tanca. ¿Per sempre?
ELS ADÉUS
La tarda és blava i és lila,
s’apaga el sol als castells,
i a les finestres més altes
volen mocadors vermells.
Els braços que els fan volar
pregunten si tornareu;
a les finestres més altes
hi ha unes mans que fan adéu.
Les colles s’han enlairat:
els cossos com una espiga
i els ulls de raïm morat.
Castellers de vora mar,
quan feu castells terra endins
recordeu-vos de tornar.
*
Del llibre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
Ben aviat haurem d'exportar alguna cosa que ens alluny d'allò de toreros i flamenques en l'imaginari internacional. Castells? Treball en equip, companyonia, construcció de futur... No us sembla una magnífica aposta?
ResponEliminaEls castells i el mar, quin contrast més ben trobat.
ResponEliminaQuina imatge més bella, aquesta agulla humana com el pinacle d'una catedral intentant tocar el cel!
ResponEliminaHem de fer nostres els valors dels castells. Els meus "amics", Rouco and company, l'han tornat a dir grossa. Alguns ja comencem a estar-ne farts. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaHe anat buscant a internet algun vídeo de la cantata. Com pot ser que no hagi trobat res, ni d'alguna càmera d'aficionat?
ResponEliminaM'ho he apssat molt bé, acompanyant-te, també, aquests dies en què has anat enlairant castells.
Tot el bo s'acaba
ResponEliminai els castells també;
tothom torna a casa
i fins l'any que bé.
Gràcies Olga per aquesta lliçó magistral de lletres castelleres. No sé si aquest Jordi Molina, és el virtuós de la tenora...