NAVEGACIÓ AMB MUSCLOS

 

NAVEGACIÓ AMB MUSCLOS


*

23-8-12

*

Molt a poc a poc, la navegació implacable ens condueix cap a final d’agost d’un estiu encès en molts sentits. També es cala foc a mar si es crema el barco. Ara el barco polític no té nord i tots els rumbs el porten al desastre.

La preciosa fresca de la ”Marinada”, lletra i música d’Antoni Pérez Moya, ens podria portar certament el consol que diu si no fos... que de la sardana com a símbol el país no en vol saber res. No fa “progre” i aquest país nostre és de pobres d’esperit, que formen una galdosa “progressia” com merda a l’espardenya, sinó, altres vents bufarien. Premi nacional també a la sardana castellana, què carai, bé ho hem de compartir.

No envejo els de vora la mar, i jo m’hi estic gairebé tot l’any. Amb l’estiu que fa, els meus familiars no tenen ni esma d’anar a la platja a torrar-se encara més, a veure si també els surt fum. A muntanya, sota les alzines, alguna fresqueta s’arreplega.

Ara bé, una saborosa plata de musclos com aquesta, que porten proteïna i no engreixen, bé que me la cruspiria. Ep, els musclos també tenen denominació d’origen. Musclo català, mejillón gallego, potser basc i tot... Si estem tan cofois de les denominacions d’origen i cada vegada se’n demanen més, senyal que volem distingir l’excel•lència i procedència del producte. ¿I la sardana? Va, un premi nacional compartit; posem-nos-hi mentre ens cruspim els molsuts i vellutats musclassos que la vida ens ofereix.

*

Collage d’OX
Nota: Internet avui va tan lent, que Vicenç i jo hem hagut de fer torns per veure si s'anaven afegint imatge i lletra, mentre fregàvem plats i llegíem i encara he pogut fer dos collages. Ja és voluntat, ja. (I despesa telefònica, perquè ha durat dues hores ben bones...)