EL BELL AMOR
*
31-5-12
*
La meva “abuela”
materna, gallega de A Estrada, es deia María del Amor Hermoso Herrero Besada.
Amb aquest nom sol ja en sortiria una novel·la. Va ser premi extraordinari de
piano al Conservatori de Santiago de Compostela, i sabia tocar l’harmònium, cosa
que també he heretat jo. No l’harmònium, però si nocions de fer anar peus i
mans.
El Calendari del Pagès diu que el
mes de maig és consagrat a Maria, Mare del Bell Amor, i pel dia d’avui proposa La Visitació de la Mare de Déu. Fa pocs dies ho
posava jo al blog, esmentat aquesta visita a Isabel i la mudesa de Zacaries, el
seu home, per haver xerrat més del compte. Siguem creients o no, santorals i
mitologies fonamenten el temari de l’escriptor i alimenten la seva imaginació.
A l'amor total em referia en el post
d’ahir, no perquè els amants del jardí fossin més o menys devots, sinó perquè
l’ambient d’aquest mes porta la florida exuberant del món vegetal i de la
majoria de l’animal. Les flors no són altra cosa que aparells sexuals disposats
a rebre fecundació. Penso que poca gent les deu considerar des d’aquest punt de
vista, però resulta que és el real. Tendim a lloar la puresa del lliri quan
s’exhibeix en tot el seu natural reproductiu. Amb aquesta reflexió ens hauríem
d’adonar de com fem servir de malament la paraula amor; quin sentit pejoratiu
donem a l’aparellament (aquell que toca a la ‘clase de tropa’ que us deia), i
quin sentit virginal i innocent a les flors, que només es deleixen i
competeixen per ser fecundades. Ja que, per sobre de tot, volem que imperi la
bellesa, atribuïm-li també la saviesa
que la creació expressa dels de l’inici dels temps.
*
Collage d’OX
Si creiem que 'Déu' és 'Amor' hem de concloure que en la naturalesa es tendeix a la fusió, encara que ens sembli veure la cara contrària...
ResponEliminaSí, sembla que el lema de la naturalesa sigui: Creixeu i multipliqueu-vos. Tot el que no és mascle o femella encara està mal vist per alguns perquè la finalitat de la vida està en crear-ne de nova.
ResponEliminaMiro les flors i menys les besties i llegeixo paraules. Mai no em pregunto pel seu sexe però reconec que en el lliri hi veig virilitatexhibida i en la margarida, una doneta dolça i senzilla.
Salut, Olga!
Les flors competeixen entre elles com les dones.
ResponEliminaNo en sé el motiu, però m'has fet pensar en una altra cosa. Ben allunyada, ben contrària.
ResponEliminaEn la corbata, en el seu gest, anorreador i repressiu. La corbata, la soga.
Lloem les flors, beneïm-les, doncs. Pel seu gest sincer i singular.
Bé, de fet, tota vida animal o vegetal, malgrat s'amagui en paraules perfumades, formes belles o colors encisadors, viu i sobreviu per a ser fecundat, reproduït i així poder deixar part de la seva pròpia vida en les vides del futur.
ResponEliminaPenso que tot el que es bell a la natura, hi és en funció de la reproducció, siguin animals o plantes. I per això, el maig, és el mes de l'esclat de la bellesa!
ResponElimina