27-4-12
*
AIRE BLAU
*
Aquí dalt on
sou, senyora, es respira un aire blau, tal com
s’escau per donar profunditat a la vostra mirada que reflecteix els
llacs de muntanya. No us facin por les alçades quan pugeu, senyora, perquè
sempre heu somiat la glòria més amunt i més enllà, i us l’afigureu resplendent
i acollidora, per això tanqueu els ulls, perquè la glòria la porteu dins i
sabeu que fora tot són miratges.
Us heu nodrit de llibres, senyora,
ells us han obert el món i vós, alhora, heu volgut obrir móns per als altres
quan n’heu escrit també. Ara voleu mostrar un fragment del vostre interior i
heu escrit un llibre que el comença a explicar. Per això, també, tanqueu els
ulls, senyora, perquè la mirada dels vostres lectors encara us interrogaran
més: ja que heu començat, volen saber. Però heu començat des del primer dia i
cada poema us prefigurava. Com que els poemes són oblidats com flors en una
tomba,
torneu una
vegada i una altra per dipositar un petit pom de muguet a la vostra memòria.
Avui pugeu a muntanya des del nou
ordinador i voleu omplir-vos d’aire blau. Saludeu la reina de les muntanyes
blaves i ompliu el dia amb un somriure, que les roses, les banderes i les
espigues ja no valen res a la terra trepitjada. Només queden els llibres, però
amenaçats de mort. No obriu els ulls, senyora, que prendríeu mal.
*
Collage d’OX
Felicitats a totes les Montserrats!
ResponEliminaJo provinc de Manresa, i sempre m'ha agradat aquesta muntanya.
El color blau és el color amb què la ciència simbòlica identifica les coses de l'esperit...
ResponEliminaL'aire blau deu ser els reflex de tots els llacs de muntanya, però en aquesta no n'hi ha cap...Potser si la senyora obre els ulls, reflectiran dos petits cels, pintats per aquest airet blau...
ResponElimina