*
EUTANÀSIA COL·LECTIVA
*
Vist que les afirmacions dels tècnics internacionals es mostren contundents i reiterades, demano des d’aquest moment l’aplicació de l’eutanàsia col·lectiva, a l’estil del model exposat a l’obra “Soylent green”, indolor i amable. Avui, només obrir el diari, em trobo en lletres grans: L’FMI ALERTA QUE VIURE MOLTS ANYS TÉ UN COST INSUPORTABLE. El bon lector s’haurà adonat que aquesta notícia ha sortit altres vegades en premsa; jo l’he comentada en algun blog. És a dir, els grans, els major, els avis, els jaios, com se’n vulgui dir, FEM NOSA, esdevenim INSUPORTABLES. La idea penetra lentament els cervells de tots, els malpredisposa, i nosaltres, vells, ens en sentim afectats en el moment de la vida que ens tornem més fràgils.
Per posar un bon exemple de vell lluitador per la pàtria, abrandat i valent com ell sol i que vaig esmentar ahir, poso les pintures que tinc de Francesc Espriu i Puigdollers (1916-2008) fill d’Esparreguera, estudiant d’art a la Llotja, voluntari al front d’Aragó, afiliat al FNEC, fundador del FNC, exiliat a Argelers i instal·lat a França. Va tornar a Catalunya i vivia a Vilaverd (Conca de Barberà). Amabilíssim, acollidor, es va trobar que el seu art no era conegut prou ni a Catalunya ni a França a causa de les vicissituds passades. Vivia modestament i exposava a Barcelona. Li vam comprar els dos olis que he retratat maldestrament; el dibuix me’l va dedicar ell mateix, i és Vilaverd. Més dues de les felicitacions de Nadal que ens enviava, originals. Ho poso perquè l’amiga Helena Bonals comenta que Espriu seria un bon candidat a uns Anticànons pictòrics. Doncs sí, Helena.
*
La segona pintura és la que m'agrada més, semiabstracta, amb uns blaus molt ben trobats. D'un arbre a un altre, l'horitzó. Quin goig, tenir-ne obres a casa, d'aquest pintor!
ResponEliminaCom si aquests que fan aquestes proclames als quatre vents no hagin de ser, un dia d'aquests, vells com tothom en aquest món.
ResponEliminaQuè diran llavors?
Un sistema creat per l'home s'està menjant el propi home.
Fa pena que siguem així, qui més qui menys arribarà a vell, és inevitable.
ResponEliminaLa veneració que es tenia pels cabells blancs s'ha mudat en una mena de menyspreu que en la meva opinió ens deshumanitza.
Si ho haguessin fet tot de cop esclataria una revolució. Ho van fent poc a poc, des del 1979. Desmuntat l'estat creat després de la II GM.
ResponEliminaVet a aquí perquè estem com estem, han jubilat la gent de més de 50 anys de moltes empreses de manera que no poden aportar la serva experiència en la resolució del problemes. Més conspiració no pot ser.
El sentit comú diu que la gent gran és el que cal en períodes difícils. Gent gran només uns quants com en el conte “Zero a Malthus” de Pere Calders que va coincidir en el temps amb el llibre d'on van treure “Soylent Green”. M'agrada més el text de Calders, és més irònic!
Com de costum, les persones que haurien d'estar amagades sota les pedres, si tinguessin la més mínima vergonya per haver actuat com ho han fet, treuen la llengua al ras i volen donar lliçons de no sé sap què.
ResponEliminaSi econòmicament estem a la misèria és a causa dels polítics que han allargat més el braç que la màniga, dels banquers que han volgut fer l’agost, dels especuladors del maó i dels que han negociat amb fum, i de la convivència entre tots ells.
Si algú sobra, són ells.
Aquests que diuen ximpleries d'aquestes haurien de ser conscients que el futur és la vellesa, i és desitjable. Ja comença a ser hora que la reivindiquem.
ResponEliminaEn un món on prima la matèria, què voleu... Sap greu que hàgim arribat a aquests extrems. No obstant això, hem de sobreviure al menyspreu.
ResponEliminamentre els polítics es treuen els ulls per un bocí de poder els grans magnats es juguen el món al monopoly.
ResponEliminacom més gran em faig més m'adono del molt que es venera la joventut i del molt que es desprecia la vellesa... tens raó: a mesura que anem fent anys, anem fent nosa. El que no saben els molt joves és que ells TAMBÉ faran nosa...
Fa molta por!
si al menys deixessin triar l'hora de "desconnectar"... però ni això!
que els bombin! A viure força anys i a donar guerra!!!!!!
mentre els polítics es treuen els ulls per un bocí de poder els grans magnats es juguen el món al monopoly.
ResponEliminacom més gran em faig més m'adono del molt que es venera la joventut i del molt que es desprecia la vellesa... tens raó: a mesura que anem fent anys, anem fent nosa. El que no saben els molt joves és que ells TAMBÉ faran nosa...
Fa molta por!
si al menys deixessin triar l'hora de "desconnectar"... però ni això!
que els bombin! A viure força anys i a donar guerra!!!!!!
uixxxxxxxxxxx, se m'ha repetit el comentari, sorry! l'esborres tu mateixa? gràcies!
ResponEliminaQue diguin el que vulguin, nosaltres anem fent anys i acumulant bones vivències...I al cap i a la fi, tots aquests jovencells(?)són el que són , gràcies a nosaltres.
ResponEliminaSempre podem dir "que nos quiten lo bailado".
Jo, els dos ùltims dibuixos, no els compro, els altres sí...