ELL, SOL

6-4-12

*

ELL, SOL

*

Dia amb personalitat pròpia, ja prefigurada, ja esperada. No es dorm: la nit que el precedeix és plena de profecies, signes, premonicions, por, angoixa, desig de venjança, desesperació, sang, dolor, injustícia, prepotència, tot encaminat a la mort com una riuada potent i devastadora: la mort de l’innocent i, amb ell, de tots els innocents.

Per això Jesús ens demana una actitud senzilla, possible, i ens la demana amb un gest suau i entristit: “vetlleu i pregueu”. De tan senzilla, no la podem complir. Ens adormim i no preguem. I la petició no va tan sols per a nosaltres, sinó per a tota persona haguda i per haver i a qualsevol lloc del món. Però ell es queda sol i enfrontat a la mort cruel. Home jove condemnat sense culpa, sap també que la justícia mai existirà en aquest món que ell estima. L’angoixa pesa tant que ell sí que no s’adorm. Vetlla i rebutja el sofriment que l’espera i no s’hi conforma: actitud d’home que és.

A la catedral bastida en honor seu, alts vitralls, columnates, llums, vernissos que fan brillar les imatges dels misteris preparats per a la solemne processó funerària. Però ell, sol. Tot de gent amb capes de vellut, pinta i mantellina a l’estil espanyol, estendards, autoritats civils i religioses i tambors i timbals de ressonància lúgubre es preparen i maquillen per acompanyar el solitari.

Ell, sol, encara ens demana companyia.

*

Fotografia 1: de Pere Amenós per a l’Agrupació d’ASST 2012.
Fotografia de conjunt, OX.
Del misteri “Vetlleu i pregueu”. La Salle Tarragona.