CAPICUA

21-4-12


*

CAPICUA

*

He de consignar-ho: avui és dia capicua, dels que porten sort, diuen.

Qui ha mossegat la poma de la creació literària ja està perdut per sempre, i passarà del paradís de la il·lusió al país de la maledicció de la feina, que és el càstig bíblic imposat per haver-se menjat només un mos de poma d’oferta. En aquell temps retirat era poma silvestre, perquè encara no s’havia donat la confusió de llengües posterior i no existien les distincions entre pomes del ciri, golden, fuji, reineta i altres.

Veiem que de poma a ploma només hi va una lletra de diferència. De plomes de seguida se’n van poder fer servir, al paradís, ja que existien àngels de gran envergadura i altres animals de plomatge divers i resistent. La primera ploma diuen els llibres sagrats que es va utilitzar per escriure sobre pedra una apel·lació a la duríssima sentència d’expulsió del paradís. Cosa tan lletja com l’expulsió de jueus, de moriscos, de jesuïtes i de tantes races com van derivar de la poma enganyosa: semblava dolça i va resultar amarga. Els de la primera ploma van escriure amb tinta de calamars, que ja sabien fer servir perquè coneixien les propietats de cada animal i planta existents. Com que els van fer ja adults, eren els únics que van néixer ensenyats, contradient el refrany aquell que diu “ningú no neix ensenyat”. Ells sí, vull dir els primers, els de la primera poma i els de la primera ploma. El cap i la cua de la glòria. Perquè el primer dia de la creació va ser l’1 de l’1 de l’1 i els van expulsar l’1 de l’11 de l’1. Quina sort més galdosa, ¿eh?

*

Collage postal d'OX.