NIT VENECIANA

18 / 19 – 2 – 12

*

NIT VENECIANA

*

Té, Rosalba Carriera, aquests són els papers que expliquen la teva vida. Una vegada, una escriptora de Tarragona va anar a la teva ciutat, que ja coneixia, per tal de trobar el teu esperit flotant a les sales dels museus i als estudis dels pintors. Quan l’escriptora era nena, havia vist pintures teves als àlbums de casa dels avis, en làmines de llibres grans, molt grans per a les seves mans petites; ja no es va recordar més de tu, m’has de perdonar. Però passats els anys, l’escriptora va veure un autoretrat teu en el que ja vella, amb la mirada feréstega, et vas pintar amb una corona de llorer. La teva pròpia coronació em va impressionar. Havies pintat el fill del rei de França i ensenyat a pintar la reina mare seva; a la cort de Dresden hi tenies sala pròpia; un grup de dones proclamàveu el feminisme del segle XVIII, valentes, discutidores. Teves són les al·legories de l’aire i de l’aigua, les perles i les sedes de la Venècia pròspera.

L’escriptora va comprar els volums on Bernardina Sani, de Florència, havia recollit els teus dietaris, comentaris i cartes. I des de Tarragona et va retornar la vida amb una novel·la que es diu “La tarda a Venècia”, publicada per Columna el 1999. Avui, que és dissabte de Carnaval i el teu esperit deu passejar entre les millors màscares del món, accepta de nou els meus papers: fes com si em recordessis, perquè jo no t’oblidaré mai.

*

Nit veneciana. Collage d’OX