*
LA CUA
*
Dos quarts de vuit. El gran espectacle és a les 8, amb tota la pompa i solemnitat que requereix la inauguració de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana 2012 En arribar, veiem que una cua gruixuda fa guàrdia davant de les portes del cel-auditori, fermament tancades. La cua ocupa les amples i nombroses escales que hi ha al recinte del Palau de Congressos, pedra semblant a la dibuixada per Doré per a les grandioses il·lustracions de la Divina Comèdia. Perquè de comèdia es tracta. La cua, compacta, ocupa doncs les escales, el vestíbul, surt cap al carrer i allà omple diverses escales, perquè el terreny és tot pujada o baixada, segons com es miri.
Ens esgarrifem. Ni un banc de pedra en cap passadís ni vestíbul. Ni cadires. Buidor immensa. Gent majorment gran, que és la que sol acudir als espectacles gratuïts; però també jovent, suposo. Tots esperant amb paciència que el ca Cérber, guardià de la porta, doni l’ordre d’entrar.
Nosaltres no sabem a quina hora devien obrir. Com que no som masoquistes i esperar a l’aire lliure no és aconsellable, vam tocar el dos a fer un petit passeig. Pel camí vam trobar dues amigues que deien que s’havien quedat sense passi; Vicenç els va dir: teniu, noies, i ens representeu. Apa siau.
Aquest nefast costum, que és una falta gran de consideració al públic, de fer-lo esperar sense poder ocupar les localitats als espectacles, s’hauria d’eradicar d’una vegada. A última hora es produeix una allau de gent que resulta vergonyosa. Què es pensen, els organitzadors, ¿que destrossarem els seients buits? Abans cadascú entrava tranquil·lament als locals, seia a les butaques i esperava l’espectacle. Ara no: doncs ja s’ho poden confitar.
*
Gravat de Gustau Doré.
En general, i amb poques excepcions, hem anat admetent i trobant natural aquesta mena de tracte, a actes diversos, però també a comerços i a molts altres llocs.
ResponEliminaFa un temps també escoltava un comentarista d'òpera que incidia en el fet que per llargues que siguin les coses als teatres no es faci gairebé cap entreacte, sembla, ironitzava, que vulguin que la gent pateixi, no vagi al lavabo, etc.
Sobre el tema de les cues, jo crec que hi ha molt de masoquisme o no entenc que la gent aguanti tant.
A mi les cues em fan basarda, i les defujo tant com puc. Les cues em recorden èpoques de guerra, o aquelles imatges dels països de l'Est, fent cua per tot... Societats massificades en què l'individu és menys que res...
ResponEliminaHola Olga, a les invitacions ja hi deia que obririen a les 7,30 i a les 7,30 puntualment van obrir, hi havia molta gent... de totes les edats... molta gent que estima Tarragona... l'espectacle va ser un èxit total amb moments molt emocionants, no ho dic només jo, i tot aquest gran muntatge (actuaven unes 300 persones per amor a Tarragona) amb una sincronització perfecta ha estat gràcies a un equip humà que sense cobrar cap plus al contrari posant hi hores molt extres l'han fet possible. Malgrat aquests temps desconsiderats que estem vivim crec que la Capitalitat de la Cultura està sortint prou be.
ResponEliminaUna abraçada,
Jo no aguanto dreta gaire estona. Semblo fleuma però és així. Tampoc puc estar més de dues hores sense anar al lababo, o sigui que jo també hauria marxat.
ResponEliminaM'agrada seentir-me ben tractada. L'educació és necessària en i amb tot. Entenc molt bé la teva actitud, Olga. Ja s'ho faran.
ResponEliminaSalutacions!
Els organitzadors d'actes públics tenen per costum tractar amb una certa desconsideració al públic, alhora que inicïen els actes més tard de l'hora anunciada.
ResponEliminaAixò és ser europeus?
Alguna vegada també he deixat d'anar a algun lloc per no fer cua...Però avui dia n'has de fer per qualsevol cosa: per anar a un museu, per veure un monument...
ResponEliminaBona nit Olga.