19-12-11
*
LA NENA QUE SÓC PER DINS
*
Aquests dies dels volts de Nadal dono plens poders a la nena que sóc per dins perquè faci el que li agrada. La nena seu i retalla papers de colors. Abans havia fet felicitacions amb fulles seques, amb papers diversos, fins arribar a collage. Li agrada molt a la nena buscar figures curioses i combinar-les, una per a cada persona i totes diferents. Hi ha una llista llarga que ja està gairebé tota enviada. ¿Li agradarà a qui la rebi? No són motius nadalencs, però procura que siguin càlids i curiosos.
Mentrestant, la nena escolta sense parar - jo diria que se'n fa un empatx - les cançons de Bing Crosby, sobretot el Nadal Blanc. Ella, la nena, sent lliscar la neu des de les branques dels arbres. Ella confortable al seu seient, mira el mar i torna a la pega, tisores, fulls de revista i cartolines. Una mica d'aquí, una mica d'allà. Sap que no tindrà neu i per això encara li agrada més la cançó de Crosby, amb aquella veu profunda i emotiva perquè no és impostada ni teatral.
La nena s'estima molt també la Llullaby of Killarney. Molt. "Lulla lulla lulla...". En temps antics, la mare de Crosby i les mares sensibles que cantaven non-nons a la vora del mar la deien als seus fillets. La recordo en petits fragments de quan era molt petita, i potser per això deixo que la nena que sóc per dins taral·legi tendrament la non-non de Killarney, en veu molt baixa, els ulls deixats anar al mar que comunica tots els mars i porta les cançons que s'hi han cantat de tota la vida quan el vent hi juga. La nena és feliç, així. Potser de gran sentirà penes, i tant, però ara deixo que s'imagini els boscos i les casetes de fusta ben abrigades, amb nenes que encara tenen esperança.
*
Collage postal d'OX
Bon Nadal Olga i que el "Lullaby" de Killarney et faci feliç molts anys :)
ResponEliminaCom seria el Nadal sense la nena que duem a dins? No me'l puc, ni tampoc, vull, imaginar.
ResponEliminaSort n'hi ha de l'esperança de totes aquestes nenes, que recorden el Nadal de la seva infantesa i voldrien que moltes coses fossin iguals...
ResponEliminaPer cert , la meva nena les felicitacions les compra fetes i li fa una mica de vergonya...
Petons,
M. Roser
L'infant que duem a dins és la nostra pàtria, la nostra llar, la nostra identitat; al capdavall, nosaltres.
ResponEliminaA mi m'agrada molt, també, el Silent Night de Crosby. I mirant cap Alemnya, l'Edelweiss (tot i que no és ben bé de Nadal) i el "Still ruht der see".
Bon Nadal, alguna cosa -o molta- de la infantesa resta sempre a dins i sorgeix en aquestes dates.
ResponEliminaCrec que una de les millors maneres de celebrar el Nadal és mirar-ho tot amb ulls d'infant, com si el miréssim per primera vegada.
ResponEliminaBones Festes Olga!!!
ResponEliminaAbraçades,
La nena -o el nen-han de respirar dins nostre. La nena -o el nen- són l'ànima que encara és dins l'Ànima del món, i per això s'hi comunica tan bé, perquè no hi ha distància entre l'una i l'altre, com no hi ha distància entre el futur nadó i la seva mare.
ResponElimina