EL GAT D'ANATOLE FRANCE

16-12-11


*

EL GAT D’ANATOLE FRANCE

*

24 desembre 1843

Havia calçat les meves pantufles i m’havia posat el meu batí. Vaig eixugar una llàgrima amb què el griso que bufava sobre el moll havia obscurit la meva vista. Un foc clar flamejava en l’escalfapanxes del meu gabinet de treball. Cristalls glaçats, en forma de fulles de falguera, esmaltaven els vidres de les finestres i m’ocultaven el Sena, els seus ponts i el Louvre del Valois.

“ Vaig acostar a la llar la meva cadira de braços i la meva tauleta i vaig prendre vora el foc l’espai que Hamílcar s’avenia a deixar-me. Hamílcar, tocant la mòssa de la llar, jeia caragolat sobre un coixí de ploma, amb el nas entre les potes. Un respir igual sollevava el seu folro espès i lleuger. En atansar-me, féu lliscar dolçament les seves nines d’àgata entre les parpelles mig closes i les tornà a tancar de seguida; pensant: - No és res: és el meu amic.- Hamílcar! – li vaig dir tot estirant les cames.- ¡Hamílcar, príncep somnolent de la de la ciutat dels llibres, guardià nocturn! Tu defenses contra els rosegaires els manuscrits i els impresos que el vell erudit adquireix a costa d’un mòdic peculi i d’un zel infatigable. En aquesta biblioteca silenciosa, protegida per les virtuts militars, Hamílcar, dorms amb la mollesa d’una sultana! Car tu aplegues en la teva persona l’aspecte formidable d’un guerrer tàrtar i la gràcia feixuga d’una dona d’Orient. Heroic i voluptuós Hamílcar: dorm esperant l’hora en què els ratolins dansaran, al clar de la lluna, davant les ‘Acta sanctorum’ dels doctes Bolandistes.”

“ El començament d’aquest discurs plagué a Hamílcar, que l’acompanyà d’una remor de gorja semblant al cant d’una olla bullent (...)”

*

De “El crim de Silvestre Bonnard”, Anatole France. Llibreria Catalònia 1925. Traducció de Carles Soldevila.

Collage postal d’OX