*
FOSCOR I CALENDARI
*
Diumenge ens canvien l’hora, en aquest joc ridícul d’haver d’encendre l’enllumenat del carrer després de dinar. Cal obeir, doncs que som un ramat pacient de qui els llops s’aprofiten.
Avui, encara dissabte, hem sortit a comprar però no al mercat de fruita i verdura sinó en direcció oposada, la de les llibreries. Hem comprat “Per una mort apropiada” (Ed. 62), del cirurgià Marc Antoni Broggi. Així que el llegeixi en parlaré, perquè em sembla que el tema el tinc força assumit, però no trobo interlocutors vàlids amb qui comentar-lo. A més, s’acosta el dia de difunts, i el llibre és un al·licient per a aquestes dates.
També hem comprat el Calendari del Pagès, que no falta mai davant de l’ordinador. M’agrada saber els noms que el dia ofereix. Per exemple, diumenge 30 són els sants Marcel, centurió, i els seus tres fills Claudi, Luperc i Victori, màrtirs. Quina tragèdia familiar... Els catòlics sempre anem a parar a la mort, com més cruel millor. Ens rabegem en una colla de víctimes. Una mort violenta sempre és política, i l’Església n’ha exercida molta, d’aquesta política, encara que al santoral només hi hagi les víctimes d’una sola banda, la seva. Parcial, unilateral. Així hem crescut. Sort que el pagès del calendari sempre té una vena de celebració terrenal i assenyada que conforta.
Amb qui em sap entendre, quan escric comparteixo el sant del dia, i els noms més estranys ja me’ls feia notar el meu pare en temps que figuraven sants als calendaris. El que ell esmentava més era sant Focas, que li agradava molt. Sort que no va posar aquest nom als fills. Bé, doncs hi ha algun amic amb sentit de l’humor que em torna també el nom del sant del dia amb una imatge petiteta del sant o santa. Que els Sants que s’acosten us facin bons a tots.
*
Composició d'OX
Jo també compro el calendari de pagès cada any... M'agraden els sants i santes, i les llunes i tots els elements que fan de cada any, tot i que semblen iguals, un any diferent...
ResponEliminaJo també el compro sempre, una de les seves grans virtuts és que no ha canviat, tot canvia tan depressa...
ResponEliminaBé, no penso el mateix dels màrtirs, però cada ú és lliure de fer-ho. Ahir vaig escoltar al Dr Broggi a Mil.lenium...Si creus que en el llibre defensa la eutanàsia en el sentit de que, quan estigui cansat de viure, em trec la vida, et portaras una desil.lusió. No és un tema fàcil i és per parlar-lo amb tranquilitat, al costat del foc a terra, per exemple. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaTambé sóc de les compradores del calendari del pagès...i és veritat, fa molts anys que el compro i manté el seu format i això s'agraeix.
ResponEliminaAbans els padrins acostumaven a posar al fillol/a el Sant del dia. O no.
Jo vaig néixer el més d'octubre i la padrina em volia posar Claustre, que és la patrona de Solsona, però la mare (una actitud moderna per l'època)va dir que o Teresina , Santa a la qual tenia molta devoció, o Roser...Jo li vaig agrair sempre, malgrat que a la partida de naixement , em van posar
Rosario...Ja fa temps però que ho vaig posar tot en ordre.
M. Roser
M. Roser