*
22-10-11
*
BENAVENTURATS
*
Els de Tarragona, província i encara més enllà, ens sentim benaventurats aquests dies. Us volem comunicar la nostra felicitat: ja érem Patrimoni Mundial de la Humanitat. L’any que ve serem Capital Cultural de Catalunya. Ens acaben d’adjudicar la Seu dels Jocs del Mediterrani 2017. I per fi ens enllacen amb el transport de mercaderies amb el Corredor Mediterrani, com a port de primera classe que som. Ja no sabem per on girar-nos. La bona sort ens mira de cara. Els déus ens beneeixen. Fins i tot he pogut veure don Mariano i els seus amics que es feien una fotografia electoral al Balcó, admirant aquest mar bellíssim. Els diners ens plouran a cabassos. Per una vegada el nord farà l’esforç de girar els ulls cap al sud. ¡Existim!
No vull aigualir la il·lusió tan esperada. Avui no parlo del que teníem i ja no tenim ni tindrem i del que ens marxa de les mans com aigua en senalló. Avui no toca, com deia l’altre. Avui, per fi, sembla que plou.
*
Volta de Luca Giordano ( 1634- 1705 )
Esperem que les aparences no enganyin, com tantes vegades, i quedi algun caleró per a la cultura, tan primeta que aviat no es veurà.
ResponEliminaT'has fixat que ja no surt el suplement de Cultura del Punt/Avui, o jo no me l'he trobat?
I ningú no diu res...
ui,ui,ui... (darrerament em passo l'estona creuant els dits; creuem-los, no fóra que siguessi que fóssiga)
ResponEliminaEsperem que totes aquestes bones noves s'acabin concretant en projectes veritables, reals, tangibles i adaptats a la realitat tarragonina.
ResponEliminaUi no sé, crec que demano massa... massa interesos...
Veig que la pedreta a la sabata és el Nàstic! ;p
No va passar per sota el teu balcó, si no...l'hi hauria caigut a sobre un cubell (una ferrada,no?) d'aigua pel cap. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaTarragona, tan bella, es mereix això i més. Ara bé, segons quines visitea, per mi s'haurien de quedar a casa.
ResponEliminaSalutacions, Olga!
M'estic replantejant venir a viure a Tarragona, ara que lligueu els gossos amb llonganisses...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Mentre no es perdi el nord, ja està bé que reviscoli el sud :)
ResponEliminaSigno les paraules de Clídice...
ResponElimina