17-6-11*
Seguint el consell de Josep Pla, que ja vaig apuntar fa pocs dies, em pregunto de nou, i ara referit als indignats de carrer: ¿qui paga? Una gernació tan considerable ha de menjar, beure i fer les necessitats; comprar sprais de colors per les pintades vàries (monuments, roba, cartells...); retoladors; adhesius; banderes; tendes de campanya i matalàs; paper i plàstic; consumicions per anar passant l'estoneta; vàters públics, si és que no es fa a l'aire lliure; targetes pels mòbils que no paren i treuen fum; alimentació de fanalets i llums diversos; reposició de jardins públics; transport; menjar pels gossos i gats, etc. etc. Estem convençuts, els indignats de casa, que hi ha una organització determinada que fa moure els indignats de carrer. A les consignes que s'hi llegeixen, l'idioma ha anat canviant amb els dies fins ser el contrari del començament. O sigui, que es mouen, a més de la primera i natural indignació, per una segona influència, a l'ombra i molt ben orquestrada. Sempre política. Política la fem tots, perquè la paraula vol dir "construir (o destruir) la polis". Altra cosa és política de partits, ha de quedar clar. Si algú dels bons lectors sap qui paga i m'ho pot dir, n'estaré agraïda.
*
Collage d'OX amb figures de l'artista dEmo.
No sé qui paga, però si que sé qui pagará els plats trencats. Els indignats seriosos que busquen una societat nova, que volen fer un món diferent, millor...Grups de colors diferents. Conec entre ells nois d'ONG, de moviments com Justicia i Pau, d'associacions de veins, assistents socials...Però allà el mig també hi són aquets grups, que ja fa massa anys que corren per Barcelona, que apareixen al final de les celebracions del Barça, a les festes de Gràcia, de Sants i disfruten creant el desordre per el desordre. ¿Ningú els pot identificar?
ResponEliminaNo voldria pensar que altres mans blanques estiguin empleant aquests xicots pels seus interessos polítics...Una abraçada: Joan Josep
El més probable és que acabarem pagant entre tots.
ResponEliminaperò no deien que qui paga, mana?
ResponEliminaai,ai!
jo no puc entendre que a tots els moviments, per paxífics que siguin, s'hi acabin colant fatxendes de tota mena, de veritat, no ho puc entendre!!!
petonets des de Dènia!
I jo que m'havia identificat amb els indignats!!!Em pensava que eren idealistes i pacifistes que volien arreglar el món...
ResponEliminaTinc molt clar que si volem que ens respectin primer hem de respectar. Penso que ens han agredit a tots els que vam votar, al cap i a la fi, ens agradin més e menys el parlament el formen els nostres representants...
M. Roser
Petons,
M. Roser
Hem pagat entre uns quants, o potser molts, no ho sé ni m'interessa. No els hem comptat. No som de la "majoria silenciosa" que vota Ciu, evidentment. Hi ha molts donatius, ajudes, etc.
ResponEliminaEl problema real és qui paga la crisi dels financers i dels especuladors, no trobes?
La mare tenia una frase molt definidora per aquest i altres casos similars: "Tota la guerra ve de les persones que no treballen i de les que no volen treballar".
ResponEliminaJo només veure qui és el seu portaveu i d'on venia ja vaig pensar que no era aigua clara. Els primers anaven de bona fe, però ara?
ResponEliminaEl moviment dels 'indignats' té com a poc dues cares. Jo també m'identificava amb la lògica indignació del moment, i que es presentava a l'ombra de Gandhi, és a dir: pacifista.
ResponEliminaPerò en tota realitat s'hi escola el 'dolent', que sempre és el més escandalós.
No sé qui paga, estimada Olga.
Però en tot temps i en tota època han actuat CIAS per sota mà. El signe de les CIAS pot ser el que vulguis, segons els interessos del moment. Ara, una cosa és certa. La gent ha de treballar, estar ocupada, donar algun fruit. I quan això no és possible vénen les batusses.
Molt interessant el significat de "política" que ens has explicat, Olga.
ResponEliminaTrobo el teu text i les opinions de Joan Josep Tamburini i de Josep Gironès molt encertats. Ara bé, si abans de tot això ja es deia i es constatava la gran distància entre els polítics professionals i la gent, ara, quan al "polítics aficionats" del moviment se'ls ha afegit gent de carrer, la distància entre la realitat i els professionals de la política és un abisme.
ResponEliminaO potser que tots plegats són uns galtes i no s'estan de res?