22-6-11
*
" Em tornaran a obrir les seves ales / els llibres que fa temps que he somiat, / llibres d'altres i noves aventures / i pensaments passats i repassats. /// Però aquells que fa temps que vaig escriure / i els que encara són tebis dels meus dits, / van fugir sense adéus, en vol distant. /// Les paraules primeres van ser molsa, / seda de fils perduts i la llana deixada pels ramats, / branquillons secs curosament triats / per fer el niu confortable a qui els llegís de grat. /// Torna l'estiu, preparo aquelles obres / que llegiré entre merles, mallerengues, / el pas del vent als pins i a les alzines, / el xerrar dels pardals i el parrup dels todons. / Però si penso el vol en la distància / d'aquells que un dia em van fugir del niu, / per molt que enyori pàgines de glòria, / sé que no tornaran. "
*
Collage d'OX
Hola Olga,
ResponEliminaa banda de felicitar-te pel poema becquerià descarat, vull dir-te que fa cosa d'un mes (poc abans de sortir de viatge) vaig anar a una llibreria d'aquestes model "happy books". De fet, vaig anar a "La hormiga de oro" de tota la vida, i em vaig adonar que s'havia convertit en un happy books. Bé, el fet és que em vaig comprar uns quants llibres (tots de butxaca) i, entre ells, una reedició de "nada", de Carmen Laforet. Fa molts anys, que jo havia llegit "Nada". Molts,eh? però mira, tu, l'han reeditat! I me'l vaig comprar, sabent que ja el tinc, però no sé on (no sé si és a casa de la meva mare o a casa d'algun fill meu). Ara l'estic rellegint i no sé si em creuràs si et dic que em sembla estar-lo llegint de nou (només recordava vagament que sortien paisatges barcelonins, com així és)...
Vull dir que potser els estimats llibres tornaran al niu en alguna reedició... per què no? Cal tenir fe!!!
I, encara una altra cosa: t'has plantejat que els teus llibres s'editin en els llibres electrònics? aquest estiu estic veient molta gent amb aquests aparells (jo encara no hi he caigut, però "todo se andarà")
uix, com m'estic passant!
Abraçada des de Santa Eulalia del Rio (Eivissa)
Doncs és preciós. I l'estiu sempre té aquest regust agredolç d'un temps de somriures i bon temps i molta vida al carrer, però és clar que tots aquests i d'altres bons records deixen una petita estela nostàlgica en el camí de les nostres dies.
ResponEliminaNo sé per què Olga el teu preciós i rural poema, m'ha recordat Becquer
ResponEliminai ves per on, no sóc l'única...
No he pogut posar cap comentari al post anterior, però m'ha agradat molt aquell carreró tan estret on ni el sol hi deu treure el nas, segur que és la mar de fresquet...
Petons,
M. Roser
Llibres meus i vostres/, abraceu-me aviat... És un començament de poema que busca l'abraçada fraternal entre lectors i autors...
ResponEliminaPreciós
ResponEliminaNomés vull recordar que, com deien els vells, allò que ja s'ha vist es pot tornar a veure.
ResponEliminaHola
ResponEliminaOlga comparteixo l'opinió d'Olga. Mentrestant, a la Biblioteca local dels Safreigs, demano de tant en tant "Tempesta d'hivern" o "Enterraments lleugers"...
Una abraçada