CARÍCIES

11-6-11

*

He fet aquest collage per celebrar els anys d'una filla. Que sigui tot el feliç possible és el que li puc desitjar com mare seva. Vull afegir que ella i els seus estimen molt la natura i tenen cura dels petits animalons. Francesc d'Asís n'establia un diàleg. Jo també dialogo amb els animalons i alguns sembla que m'escoltin, com jo els escolto a ells. A la natura, moltes coses són carícia per als ulls, les mans, l'esperit, el cos sencer.

Llegeixo amb tristesa que la mare d'uns nadons escriu que és insensat i gairebé un sacrilegi tocar els infants sense el seu permís (el dels infants). Acariciar un infant és envair el seu petit espai i la seva intimitat, gairebé una agressió si l'infant no ho vol. Penso en aquelles mans sobre el nostres fronts petits, tan enyorades... Es veu que ara hi ha llibres i teories que fan "respectar" el nadó, i res de tocar-li la maneta, la punteta del nas, la panxolina, allò que tan espontàniament ens feien i hem fet fins ara. El podríem contagiar. ¿De què, de bondat, potser? En canvi, la majoria d'investigadors sobre comportament diuen que és bo tocar-se, que ens toquem poc, que ens hauríem de relacionar sense tanta fredor.

Entre una cosa i l'altra, som a Pasqua Granada, la meva festa preferida perquè és la de la Saviesa. Repasseu, sinó, la seqüència "Veni Sancte Spiritus".

Faré festa de blog fins dimarts. Que tingueu bons dies, amb carícies o sense.

*

Collage d'OX