TOCAR EL CEL AMB LES MANS (FESTA D'ANIVERSARI)

12-5-11

*

Vaig demanar per celebrar el meu 75 aniversari entre els infantons estimats, els 96 nens i nenes del Col·legi que porta el meu nom, situat en un lloc de privilegi, entre xiprers, llorers, lledoners, mèlies i un hortet que ofereix les primeres faves, enciams i alguna maduixa. La direcció i el professorat hi van estar d'acord.

Els he portat un gran pastís de llaminadures i ells, amb els seus professors, ¡quina festassa que m'han preparat...! A l'ombra del gran pebrer han llegit poemes, dit endevinalles, cantat cançons, m'han donat un àlbum preciós fet per tots, una orquídia, una vistosa corona de cartró que els vaig demanar expressament i un 75 amb espelma fet de xocolata negra. El professor de música ha interpretat una rumbeta de felicitació i noi, com hem ballat, ara rodant, ara alçant braços i cames, entre el cant de les tórtores i les merles. La vida ens porta privilegis com aquest, i ho agraeixo infinitament (amb els professors també ho hem celebrat, tot comentant l'acte).

Qui no faci com els infants no entrarà al regne del cel, ens assegura l'evangelista. Jo ara em torno infant, o bé deixo sortir més l'infant que he estat. Em deshinibeixo. Però regne, el que se'n diu regne, haver de sostenir un altre rei... ¿no podria ser república? ¿A l'altre món també ens han de manar? I és que els 75 fan pensar moltes coses, ¿sabeu?

*

Nota: sempre poso signes d'amiració i d'interrogació al començament i final de frase, és una llicència que em prenc. Unes vegades els editors me la respecten, altres no.