SIMFONIA PASTORAL



15/16-5-11

*

Quan escric aquest post encara és dia 15 i, segons el Calendari del Pagès, em trobo que és la festa del Bon Pastor, la Divina Pastora i sant Isidre llaurador, tots plegats. Pastoral completa, doncs.

Resulta que aquesta personeta de sexe indeterminat i per cert ben lleig (el sexe que sigui) que veieu tan eixeridet/a, representa tots tres sants alhora gràcies a aquesta indefinició.

Al moment que se li va prendre la fotografia, la criatura vigilava els camps i els ramats com solen fer els pastorets i pastoretes encara avui dia, però no tan despulladets per mor de les esgarrinxades, picades i mossegades. Porta un bastó amb un cap de jòquer espantaocells, per salvar collites que es menjarien els ocells malignes. A l'altra braç li reposa un duc de bona mida, significant la intel·ligència i saviesa que cal tenir per exercir tants papers alhora amb èxit.

Té controlada una bèstia-dragó-pollastre-camell que li serveix per traslladar-se d'una finca a l'altra, d'una muntanya a l'altra, i de pas eliminar vespes, mosquits tigre, paparres i altres feristeles dels camins perillosos de la Terra.

Al seu pas, com podeu observar, creixen ufanes les precioses flors de cascall o adormidera, opiacis molt ben rebuts per la clientela de la criatura, que els recull i els ven. Si heu tastat una cocció d'aquesta flor miraculosa, lloada per sant Isidre, el Bon Pastor i la Divina Pastora, us trobareu en una son dolça ben bressolats per la Simfonia Pastoral.

*

Llibre de Cor del Monestir de St. Tomàs d'Àvila.

3 comentaris:

  1. mmm, una explicació preciosa. Li faré llegir al meu pare, que es diu ISIDRO. Una abraçada

    ResponElimina
  2. És pràctic poder disposar d'elements tan polivalents com aquest angelet/a.

    ResponElimina
  3. Els pastors solen ser gent molt sàvia, perquè tenen molt de temps per observar la natura i per pensar...
    És possible que de tant en tant es facin una infusió d'aquest cascall, que fa una flor ben bonica i acabin com dius tu, amb una son dolça, bressolats per la seva pròpia sinfonia.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina