* 9-4-11 * * Ja es comença a veure la tarongina als arbres de la Rambla. Olor blanca, de núvia, d’escuma, de vela. Ja fa dies que floreix el vel de núvia, ginesta blanca (Lygos monosperma), que creix a les muntanyes baixes i vora mar.
He fet el primer menjar blanc de la temporada. Una bona olla i vinga remenar llets, farines i ametlles, amb pell ratllada de llimona, que no s’enganxi, que si no remenes seguit es recrema. Que bons que són els culs de cassola on, sense cremar-se, hi queden aferrades restes saboroses i condensades tant si són de crema, de xocolata com de menjar blanc o d’arròs...
Cuinar també forma part del “Matí d’una escriptora”, que una vegada vaig començar a escriure sense continuació. Com més senzill i fàcil, millor. Si vas a la fonda, encara més. Però a vegades un moment d’inspiració blanca et retorna als plats tradicionals. ¿Conservadors? Ara els de la ‘nova cuina’ sembla que han cedit el pas al plat de casa, abundós i ben amanit, més del gust dels comensals segons llegeixo als diaris. ¿Per a què servim, els jaios, sinó per mantenir tradicions? I el menjar blanc és d’ara, temps de Quaresma i delicadeses com aquesta; amb melindros i potser un canonet de xocolata al costat.
*
Fotografia d’OX
Ai, el menjar blanc! Jo que sóc del ram del dolç ja em llepo els dits només de pensar-hi!
ResponEliminaEs veritat, ara ja tota la natura ens diu que és primavera i la flor de la tarongina fa tanta olor... i sempre havia estat la flor de les núvies ,però darreramant, veig que han canviat l'estil dels rams. El que no conec és la ginesta blanca, per la groga encara és una mica aviat i també és molt perfumada.
ResponEliminaJo els dolços els compro a la pastisseri , això de cuinar...
Petons,
M. Roser