*
4-4-11
*
Imito el títol que Ravel va posar a la seva peça “Pavana per una infanta difunta”; ho va fer, deia ell, per la musicalitat del títol. Jo també. El parent, cosí germà, va morir dissabte a migdia. Mes d’abril radiant. Vaig entrar a la cambra de l’hospital quan li acabaven d’arreglar llençol i gira. El cap lleument tirat enrere com qui contempla el cel a través dels pisos superiors. Per a ell ja no hi havia sostres. La boca lleugerament entreoberta com si anés a completar una paraula que encara li hagués quedat per dir, ja que la vida l’havia abandonat llavors mateix.
Me’l mirava amb una conversa interior: ara et trobaràs amb els teus; ara descansaràs, com el vell pelegrí de l’espiritual negre, i no eres tan vell; no més passos dolorosos; no més petons quan ens trobàvem, amb una espurna d’alegria als ulls, per la Plaça de la Font; potser la teva mare t’acollirà amb els braços oberts en algun planeta no explorat encara; potser nedaràs amb més plenitud, tan enamorat de l’aigua. No vols vetlles ni esqueles. Seràs incinerat i les cendres aniran a parar a la Cova del Gos, on el mar sempre es remou inquiet. Et portaré flors. Aquelles flors que després el mar arrecera a la platja i fan pensar en itineraris eterns. Després de tot, el mar és un bressol en tots els sentits de la paraula, perquè del mar en va sortir la vida.
*
“Àngel plorós”, de Juan de León. Sepulcre de la Reina Maria Bárbara de Portugal.
Ho sento. He perdut alguns cosins darrerament i encara recordo un dinar de fa uns quants anys quan els cosins 'supervivents' ens vam retratar junts i encara érem sis o set.
ResponEliminaAl mar, on tots anirem a parar...
Que en pau reposi.
ResponEliminaUna abraçada Olga.
ResponEliminaEstimada Olga: si els teus escrits sempre m'admiren i emocionen, aquest m'ha tocat molt endins. La proximitat de la vida i la mort és una realitat viva quan es viu amb profunditat. I és que hi som tots, a l'univers infinit: els d'aquí i els d'allà.
ResponEliminaUna abraçada,
Te'n dono el condol.
ResponEliminaLa mort sempre conmou. La descripció dels teus sentiments m'enveixen de silenci.
ResponEliminadQuerida Olga, soy tu prima Lucia.
ResponEliminaMe parece muy bonito la expresión de tus sentimientos , supongo que nos veremos , pienso ir a Tarragona y tambien yo echaré unas flores al mar.Un abrazo
La Júlia diu que anirem a parar tots al mar... tant de bo! A mi em fa molta por, no saber on he d'anar a parar. Segur que els nostres morts ens agraeixen les flors, tant les físiques com les de pensament...ho sento, Olga.
ResponEliminaHe arribat tard a donar-te el condol, fa dies que llegeixo els blogs amics amb compta-gotes...