PRIMAVERA TOLSTOIANA

*

23-3-11

*
“ Endebades els homes, apilats a centenars de milers damunt d’una llenca estreta, cercaven de mutilar la terra damunt la qual s’atapeïen; endebades la cobrien de pedres a fi que res no hi pogués germinar; endebades grataven cada bri d’herba, fumaven l’aire amb el carbó i el petroli: endebades tallaven els arbres, foragitaven els animals i els ocells; la primavera era la primavera fins i tot a la ciutat. El sol escalfava, l’herba verdejava i brollava arreu on no l’arrencaven, tant a la gespa dels jardins com entre el paviment; els bedolls, els pollancres, els meliners desplegaven llurs fulles brillants i perfumades; els til·lers inflaven els seus brots a punt d’esclatar; els moixons, els coloms estaven alegrement enfeinats amb els seus nius, i les mosques, calentes de sol, borinotejaven damunt de les parets. Tot era esclatant; així les plantes com els insectes, com les criatures. Solament els homes – els grans – continuaven turmentant-se i posant-se mútuament paranys. Consideraven que no era sagrat i important aquest matí de primavera, aquesta bellesa divina del món creat per a la felicitat de tots els éssers vivents (bellesa predisposant-los a la pau, a la unió i a l’amor); era important i sagrat per a ells imaginar una pila de mitjans per esdevenir amos els uns dels altres. "

Lleó Tolstoi. “Resurrecció”. (Proa)
:::
El bon escriptor sap explicar en una sola pàgina, la primera pàgina d’una novel·la, les intencions dels homes; la contaminació de l’aire; les classes d’arbres, ocells i insectes i els seus costums: sap observar amb paciència, informar-se i descriure. En una sola pàgina retrata el caràcter maligne dels ambiciosos que conspiren ignorant els béns humils de la terra. En una curta pàgina, exacta, precisa i neta, dóna tota la informació i situació del paisatge, de la ciutat i del caràcter de la gent. És primavera i, per a Tolstoi, no passa en va.
*
Composició d’OX