*
5-3-11
*
Llegir un entranyable post recent de Teresa Costa-Gramunt m’ha fet venir ganes de buscar alguna fotografia antiga.
Aquesta és a Rubí, d’on era la iaia i on he passat molts estius feliços de la meva vida. Lloc, l’era de Can Xercavins. Can Xercavins és la casa d’una nissaga ja documentada el s. XIV si no vaig errada. Als boscos de can Xercavins hi fèiem bones excursions quan jo era nena i noia. Al meu pare, enfilat en una roca, li agradava cantar l’”Adéu a la vida”, de l’òpera Tosca, de Puccini, amb veu potent.
La fotografia és molt anterior, temps de festeig de l’avi Gustau Xirinacs i la iaia Lola Palet. La casa pairal dels Palet és a la Plaça de l’Església. Josep Palet, Palet de Rubí, va ser un famós revolucionari i el seu germà, Joan, pare de la iaia i, per tant, besavi meu, el seguia allà on anés. L’escena mostra com es divertien alguns joves i no tan joves, que jugaven a la gallina cega. L’avi Gustau és el que porta els ulls embenats, i la iaia Lola és la que està d’esquena, amb cos blanc i faldilla fosca. L’avi anava a festejar a Rubí, i les seves cartes de festeig les vaig comentar a “Interior amb difunts”, premi Josep Pla. Difunts, sí, però presents a les fotografies i al meu cor, que els va estimar tant.
*
Llegir un entranyable post recent de Teresa Costa-Gramunt m’ha fet venir ganes de buscar alguna fotografia antiga.
Aquesta és a Rubí, d’on era la iaia i on he passat molts estius feliços de la meva vida. Lloc, l’era de Can Xercavins. Can Xercavins és la casa d’una nissaga ja documentada el s. XIV si no vaig errada. Als boscos de can Xercavins hi fèiem bones excursions quan jo era nena i noia. Al meu pare, enfilat en una roca, li agradava cantar l’”Adéu a la vida”, de l’òpera Tosca, de Puccini, amb veu potent.
La fotografia és molt anterior, temps de festeig de l’avi Gustau Xirinacs i la iaia Lola Palet. La casa pairal dels Palet és a la Plaça de l’Església. Josep Palet, Palet de Rubí, va ser un famós revolucionari i el seu germà, Joan, pare de la iaia i, per tant, besavi meu, el seguia allà on anés. L’escena mostra com es divertien alguns joves i no tan joves, que jugaven a la gallina cega. L’avi Gustau és el que porta els ulls embenats, i la iaia Lola és la que està d’esquena, amb cos blanc i faldilla fosca. L’avi anava a festejar a Rubí, i les seves cartes de festeig les vaig comentar a “Interior amb difunts”, premi Josep Pla. Difunts, sí, però presents a les fotografies i al meu cor, que els va estimar tant.
*
Res no hi ha de més viu que la memòria, per molt que alguns diguin que la història és una ciència fòssil. La memòria ens dóna consciència de qui som i de qui vam ser.
ResponEliminaAh! els jocs d'abans! Entranyables.
ResponEliminaFantàstics tots els records que la memòria ens guarda i ens fa reviure en el feedback atemporal del temps!!!
ResponEliminaQuina foto! m'agrada molt perquè jo sóc de can Xercavins, bé, la meva mare hi va néixer i hi vaig sovint a remenar calaixos i mirar fotografies antigues.
ResponEliminaEn un àlbum ja més modern i surt vostè amb els meus avis, suposo que fent una visita a la casa...
Enric Escofet Xercavins