*
26-2-11
*
Seria un bon títol per a un conte i potser l’escriuré. Però només són dues errades al diari, d’aquelles que ens fan somriure i que es produeixen sense voler, no se sap si per part dels autors, dels correctors o de qui pica definitivament la paraula.
La primera és de dimecres passat, 23. Un paràgraf a la “Bústia” deia així: “(...)Ja sé que no és un bon moment econòmic, però la difusió de la nostra cultura mai és una aposta en el vuit.(...)”
Jo no sé si la nostra cultura l’hauria apostat mai al vuit, per allò de “vuits i nous i cartes que no lliguen”. Potser més aviat al tretze, que és un número que m’agrada. Però pensant, pensant, ¿a quin número seria millor apostar la nostra cultura per situar-la guanyadora?
L’altra és de dijous, 24, també a la “Bústia”. “(...) De fet, la solució més democràtica i racional seria convocar un referèndum a cadascuna de les 17 comunitats autònomes i demanar quina vinculació volen tenir amb el regne d’Espanya. Per altra banda, també cal posar en qüestió el concepte de micoestat, segons el senyor Aznar.(...)” Un micoestat m’ha fet pensar de seguida en el cèlebre “Planeta dels simis”, de tant d’èxit i seguiment, perquè molts dels nostres dirigents semblen primats en estat pur. Però és que de micos n’hi ha de moltes classes, i m’he quedat amb el dubte de saber a quins micos es refereix Aznar, que no li ofereixen confiança. A mi m’agraden aquells micos llargs i prims dits mico aranya. Però no dubto que si s’ensinistressin uns quants ximpanzés, potser no governarien més malament que els actuals dignataris del país. No ho sé. Casos així em deixen perplexa.
*
Composició d’OX
*
Seria un bon títol per a un conte i potser l’escriuré. Però només són dues errades al diari, d’aquelles que ens fan somriure i que es produeixen sense voler, no se sap si per part dels autors, dels correctors o de qui pica definitivament la paraula.
La primera és de dimecres passat, 23. Un paràgraf a la “Bústia” deia així: “(...)Ja sé que no és un bon moment econòmic, però la difusió de la nostra cultura mai és una aposta en el vuit.(...)”
Jo no sé si la nostra cultura l’hauria apostat mai al vuit, per allò de “vuits i nous i cartes que no lliguen”. Potser més aviat al tretze, que és un número que m’agrada. Però pensant, pensant, ¿a quin número seria millor apostar la nostra cultura per situar-la guanyadora?
L’altra és de dijous, 24, també a la “Bústia”. “(...) De fet, la solució més democràtica i racional seria convocar un referèndum a cadascuna de les 17 comunitats autònomes i demanar quina vinculació volen tenir amb el regne d’Espanya. Per altra banda, també cal posar en qüestió el concepte de micoestat, segons el senyor Aznar.(...)” Un micoestat m’ha fet pensar de seguida en el cèlebre “Planeta dels simis”, de tant d’èxit i seguiment, perquè molts dels nostres dirigents semblen primats en estat pur. Però és que de micos n’hi ha de moltes classes, i m’he quedat amb el dubte de saber a quins micos es refereix Aznar, que no li ofereixen confiança. A mi m’agraden aquells micos llargs i prims dits mico aranya. Però no dubto que si s’ensinistressin uns quants ximpanzés, potser no governarien més malament que els actuals dignataris del país. No ho sé. Casos així em deixen perplexa.
*
Composició d’OX
M'he fet un fart de riure amb aquest post "Vuit micos". Potser les errades de tipografia suggereixen idees amagades... A la nostra època, no havíem de llegir entre línies?
ResponEliminaLes errades solen fer-nos parar atenció i, als creadors com tu, donar-los l'ocasió de descriure curioses realitats paral·leles. :) Qualsevol cosa pot governar millor que l'Aznar aquest, o sigui que micos ja m'estan bé.
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia això del micoestat... Potser al senyor Aznar l'ha traït el subconcient...Mico estat, mico forçut, o dic per la seva, sembla que molt treballada, "pastilla de xocolata".
ResponEliminaI ara seriosament, en el primer cas no crec que sigui cap errada, sinó una traducció literal del castellà, "una apuesta en el vacio". S'hauria de canviar l'estructura de la frase, perquè en català no seria correcte.
O això és el que em sembla a mi.
M. Roser
Cada vegada que escoltem les veus dels nostres polítics, més ens adonem que estem a un "micoestat", ja que el discurs és cansat i molt primari... Tal volta, no està tan desencaminada aquesta errada, ja que, com deia en Plató, un Estat ha d'estar basat a l'ética i la condició de l'home com un ser que necessita viure a una societat organitzada. Però veient el que veiem a nivell polític...
ResponEliminaInteressant, això de que governin els micos. No sé si ho farien bé, però segur que no farien coses mal fetes.
ResponElimina