*
15-2-11
*
En tornar a casa, al vespre, m’he mirat el cel blau metàl·lic amb un bocí de lluna com llum freda acabada d’encendre. És cert que el crepuscle ens fa encongir l’ànim pel sentiment de solitud que comporta: nosaltres i l’univers buit on no ens podem refugiar.
Venus, l’estel vespertí, brillava net pel mestral. Llavors he pensat en els blogs. En tantes persones que escriuen poesia als blogs. En tants creadors com estrelles que ens il·luminen la nit a diferents alçades i ens animen a contemplar-la. En la companyia que ens poden fer tants poemes com llegim cada dia al nostre voltant: l’univers ple de lletra que brilla.
I agraeixo a tots i totes les poetes que escriuen allò millor que tenen i ho mostren als blogs: mai més no ens trobarem sols i la paraula serà el nostre refugi confortable.
*
Fotografia de Pep Escoda per al llibre GENIUS LOCI ( Arola).
*
En tornar a casa, al vespre, m’he mirat el cel blau metàl·lic amb un bocí de lluna com llum freda acabada d’encendre. És cert que el crepuscle ens fa encongir l’ànim pel sentiment de solitud que comporta: nosaltres i l’univers buit on no ens podem refugiar.
Venus, l’estel vespertí, brillava net pel mestral. Llavors he pensat en els blogs. En tantes persones que escriuen poesia als blogs. En tants creadors com estrelles que ens il·luminen la nit a diferents alçades i ens animen a contemplar-la. En la companyia que ens poden fer tants poemes com llegim cada dia al nostre voltant: l’univers ple de lletra que brilla.
I agraeixo a tots i totes les poetes que escriuen allò millor que tenen i ho mostren als blogs: mai més no ens trobarem sols i la paraula serà el nostre refugi confortable.
*
Fotografia de Pep Escoda per al llibre GENIUS LOCI ( Arola).
Compartint refugi.
ResponEliminaLa paraula sempre es un bon refugi...Tant les que es pronuncien com les que s'escolten.
ResponEliminaGracies, Olga.
Aquest país és ple de lletraferits! I n'hi ha algun amb un altíssim nivell, la veritat.
ResponEliminaCaminar a soles, perdut i trobar-se el refugi de la paruala. Quina sort!
ResponEliminaSalut.
Benvolguda Olga, certament la poesia acompanya a molta gent i la xarxa ens ha permès compartir paraules... i només això ja és molt! boniques paraules
ResponEliminaSalut i poesia
Jo com a molt centella que no estrella. Que de moment faig d'aprenent de poeta.
ResponEliminaLa paraula dolça de la poesia és un bon refugi per a la bona gent, per guardar-se dels crits dels qui mai diuen gran cosa a tenir en compte.
ResponEliminaAl cel totes les estrelles hi tenen el seu lloc. A la casa de la poesia tots els poetes hi tenen el seu lloc.
ResponEliminaExcel·lent metàfora. La nit, la lluna i Venus han estat sempre les Muses de la poesia.
ResponEliminaQuan surto de casa de nits i miro cap al cel sempre trobo a Orió guardant-nos. El meu acompanyant en un temps de solitud ha estat el blog, lloc on he descobert molta part de la meua esència.
ResponEliminaJo penso que la poesia és una actitud davant la vida i si la compartim per mitjà de la paraula, doncs fantàstic...
ResponEliminaGràcies per compartir la teva bonica prosa poètica.
M. Roser