*
17-2-11
*
Et giris per on et giris, topes amb la cara dels excelsos cuiners catalans caçadors d’estrelles Michelin. La butxaca s’alegra quan pot pagar els plats sensacionals d’estranya elaboració i descripció impossible. La cuina amb pretensions sublims ha esdevingut el símbol de la Catalunya internacional, que ingressa així a la societat universal dels rics i dels papanates. Perquè ara, llegeixo, els nostres il·luminats cuiners descobreixen les sopes de farigola.
Presenten als mitjans els elements que ens faran tornar joves, intel·ligents i eixerits, amb el títol: “Alimentar el pensament”. Hi afegeixen la paraula “trencador”, de la que cal desconfiar així que la sentiu o llegiu. L’any 1990, Jean-Marie Bourre ja havia escrit “De la inteligencia y el placer – Dietética del cerebro-.” (Mondadori-Ciencia). Us recomano l’obra perquè és del tot interessant, i no són receptes. Ara, 21 anys més tard, els nostres Michelinaires proclamen els menús de “joventut i saviesa”(sic). Gràcies, però la dietètica del cervell ja ens la fem al nostre gust, sense reclams prohibitius, i alhora evitem caure a la xarxa dels oportunistes.
*
Et giris per on et giris, topes amb la cara dels excelsos cuiners catalans caçadors d’estrelles Michelin. La butxaca s’alegra quan pot pagar els plats sensacionals d’estranya elaboració i descripció impossible. La cuina amb pretensions sublims ha esdevingut el símbol de la Catalunya internacional, que ingressa així a la societat universal dels rics i dels papanates. Perquè ara, llegeixo, els nostres il·luminats cuiners descobreixen les sopes de farigola.
Presenten als mitjans els elements que ens faran tornar joves, intel·ligents i eixerits, amb el títol: “Alimentar el pensament”. Hi afegeixen la paraula “trencador”, de la que cal desconfiar així que la sentiu o llegiu. L’any 1990, Jean-Marie Bourre ja havia escrit “De la inteligencia y el placer – Dietética del cerebro-.” (Mondadori-Ciencia). Us recomano l’obra perquè és del tot interessant, i no són receptes. Ara, 21 anys més tard, els nostres Michelinaires proclamen els menús de “joventut i saviesa”(sic). Gràcies, però la dietètica del cervell ja ens la fem al nostre gust, sense reclams prohibitius, i alhora evitem caure a la xarxa dels oportunistes.
*
Oportuna, Olga, la teva entrada d'avui, quan ahir es va morir Santi Santamaria, un dels cuiners amb més nom que sí defensava els bons productes elaborats sense artificis.
ResponEliminaLa cuina, com tots nosaltres, és química. O alquímia, que m'agrada més, ja que en l'alquímia es persegueix una metamorfosi de l'ànima: mudar el plom en or.
ResponEliminaEn la cuina, com en la música, tot està inventat. Ara només cal fer altres barreges alquímiques, valorant sempre el que hem heredat.
ResponEliminaRecuperar del fons de la pila el novíssim i trencador receptari d'idees. I fent-ho, enterrar en la pila les idees d'ahir, per tal de poder recuperar-les en el futur del vell fons, com a novíssimes i trencadores. I anar fent.
ResponEliminaSembla que darrerament hi ha una obsessió per la cuina moderna, que de vegades dubtes si està feta en uns laboratoris o en uns bons fogons. A mi m'agrada saber el que menjo i trobo que la cuina de la dieta mediterrània és tan variada
ResponEliminaque ens permet fer els nostres propis invents.
Si hi ha una bona gana...
M. Roser