*17-1-11
*
*
El meu admirat escriptor txec Rainer Maria Rilke (1875-1926) va escriure un notable i inquietant text sobre nines. N’he traduït un fragment.
“(...) Despertes només l’instant d’un parpelleig, per endormiscar-se de seguida amb els ulls desconsideradament palpables, gairebé impossible distingir si és la parpella mecànica el que els cau a sobre o és aquell altre objecte, l’aire. Indolents, arrossegades a través de les emocions canviants del dia, quedant-se en totes elles. Iguals que un gos que s’ha tornat confident, còmplice, però, al contrari del gos, ni acollidores ni oblidadisses, constituint així una doble càrrega. Coneixedores de les primeres experiències sense nom dels seus propietaris, escampades per les més precoces i inquietants soledats com en mig d’habitacions buides, com si només fos acceptable aprofitar grollerament amb tots els membres allò nou i espaiós, arrossegades als bressols amb baranes, amagades als plecs severs de la malaltia, apareixent als somnis, enredades en la fatalitat de les nits de febre: així eren aquelles nines. Perquè, en tot cas, elles mateixes no s’esforçaven mai; tot el contrari, jeien llavors a la vora del somni infantil, plenes sobretot del pensament rudimentari de la caiguda, deixant-se somiar, igual com s’havien acostumat a ser viscudes incansablement de dia amb forces alienes.(...)”
*
Fragment de “NINES”, de Rainer Maria Rilke. Sobre les nines de cera de Lotte Pritzel.
*
“(...) Despertes només l’instant d’un parpelleig, per endormiscar-se de seguida amb els ulls desconsideradament palpables, gairebé impossible distingir si és la parpella mecànica el que els cau a sobre o és aquell altre objecte, l’aire. Indolents, arrossegades a través de les emocions canviants del dia, quedant-se en totes elles. Iguals que un gos que s’ha tornat confident, còmplice, però, al contrari del gos, ni acollidores ni oblidadisses, constituint així una doble càrrega. Coneixedores de les primeres experiències sense nom dels seus propietaris, escampades per les més precoces i inquietants soledats com en mig d’habitacions buides, com si només fos acceptable aprofitar grollerament amb tots els membres allò nou i espaiós, arrossegades als bressols amb baranes, amagades als plecs severs de la malaltia, apareixent als somnis, enredades en la fatalitat de les nits de febre: així eren aquelles nines. Perquè, en tot cas, elles mateixes no s’esforçaven mai; tot el contrari, jeien llavors a la vora del somni infantil, plenes sobretot del pensament rudimentari de la caiguda, deixant-se somiar, igual com s’havien acostumat a ser viscudes incansablement de dia amb forces alienes.(...)”
*
Fragment de “NINES”, de Rainer Maria Rilke. Sobre les nines de cera de Lotte Pritzel.
*
Foto d'OX
Hauríem de fer un recull d'històries sobre nines, estimada Olga. És una idea, perquè em sembla que en algun moment hem escrit sobre nines. Jo vaig escriure una història sobre la no-nina a "La crisàlide".
ResponEliminaAquesta de Rilke, Déu n'hi do!
FA mitja por aquest fragment de Rilke.
ResponEliminaRecordo una nina negreta, de porcellana, que era la predilecta de ma germana. Una (mala) amiga li va trencar.
ResponElimina